Publiquem l’informe LUMEN IV ‘L’expulsió com a arma contra l’estada irregular’

Continuant amb la sèrie d’estudis LUMEN, que pretenen donar a conèixer l’actualitat migratòria, surt a la llum el quart informe ‘L’expulsió com a arma contra l’estada irregular’. En aquesta quarta entrega es posa de relleu una part important de la realitat migratòria: l’estada irregular.

Les persones que entren i resideixen en un país de forma irregular s’enfronten a una vulnerabilitat creixent, més encara ara amb la pandèmia mundial. Es calcula que a Espanya són 500.000 persones que viuen en aquesta situació.

En aquest lliurament abordarem el que estableix la Ley de Estranjeria espanyola sobre la situació irregular pel que fa a sancions de multa i infracció o expulsió, posant l’accent en les sentències del TJUE de 2015 i 2020 per poder, així, plantejar finalment algunes reflexions: ¿S’ha de considerar l’estada irregular com una infracció greu? ¿Ha de ser castigada amb l’expulsió? ¿I fins i tot amb una multa? Establim, per últim, amb ajuda de les respostes a aquestes preguntes, un clar posicionament davant d’aquesta situació.

DESCARREGA’T EL DOCUMENT COMPLET AQUÍ

Informe: Població d’origen immigrat a Espanya 2020

Publiquem un any més l’informe anual ‘Població d’origen immigrat a Espanya, 2020’. Una anàlisi demogràfica, a la llum de les dades oficials, de població estrangera i nascuda a l’estranger a Espanya i la seva evolució durant l’última dècada. Així mateix l’informe s’atura en els grups de població forana més rellevants.

Al començament de 2020, la població nascuda a l’estranger suposava gairebé un 15% de la població total, prop de 7 milions de persones (de les quals un 28% són ciutadans d’algun estat de la UE), mentre que la població estrangera resident era de l’11%. Pel que fa a 2019, la major variació positiva de xifres va tenir lloc entre la població resident nascuda a l’estranger (+457.864). El saldo migratori se situa en 454.232, una magnitud superior a la de la població total.

Entre els principals grups de població immigrada segons el país de naixement, el Marroc (+800.000), Romania (gairebé 580.000) i Colòmbia (gairebé 500.000) són les tres principals nacionalitats estrangeres. Els segueixen Equador, Veneçuela, Regne Unit, Argentina i Perú.

L’informe conclou que s’accentua la tendència de moviments migratoris iniciats el 2016, destacant en gran manera el creixement de població de Veneçuela, seguida de Colòmbia, Marroc i Hondures. L’ideari públic que el 2018 relacionava entrades estrangeres amb entrades irregulars, des de 2019 s’entén la diversitat d’orígens: més centreamericans i del Carib d’una banda, marroquins per una altra; i europeu i xinès, en els quals destaquen els perfils de sol·licitants de protecció internacional. La pandèmia de covid-19 ha tingut efectes clars en la reducció d’arribades migratòries pel tancament de fronteres internacionals. Les incògnites de futur són saber quant durarà aquest tancament i com afectarà la crisi econòmica derivada de la pandèmia en els fluxos migratoris.

DESCARREGA’T AQUÍ L’INFORME ‘Població d’origen immigrat a Espanya 2020

El SJM renova la seva imatge corporativa

El Servei Jesuïta a Migrants – Espanya (SJM) renova la seva imatge corporativa per seguir consolidant la seva feina d’acompanyament, servei i defensa a les persones migrants i refugiades. Fa més de 10 anys SJM va néixer com una xarxa que aglutina les organitzacions socials jesuïtes que treballen en diverses ciutats acompanyant la població migrant. En els últims temps, la xarxa s’ha anat consolidant en més espais de la geografia espanyola. Aquest canvi que afronta ara l’entitat respon a la missió i visió que ens ha acompanyat des de les nostres arrels: la necessitat de respondre als canvis socials i la convicció que la mobilitat i l’adaptació és una qualitat i una condició intrínseca de tots els éssers humans.

Aquesta renovació d’imatge i de la pàgina web suposa una aposta actualitzada que ens ajuda a comunicar qui som en el nostre context actual. El nou logo respon a una figura simplificada, moderna i estilitzada, amb un color coherent amb el del Sector Social de la Companyia de Jesús, al qual pertany SJM. La tipografia suau simbolitza la proximitat i la calidesa amb què el personal professional i voluntariat desenvolupen la seva tasca diària.

La ‘m’ de migrants representa la nostra essència principal: la part superior representa un pont d’acostament a altres cultures i religions, on la diversitat és riquesa i la discriminació no té lloc. La part inferior està formada per tres braços que responen a les tres paraules que configuren el lema de l’organització germana del SJM, el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS): acompanyar, servir i defensar.

SJM és una xarxa d’entitats que treballen per la defensa dels drets de les persones migrants i el seu ple accés a la ciutadania, presents en 10 ciutats del territori: Barcelona (Migra Studium), Bilbao (Fundación Ellacuría), Burgos (Atalaya Intercultural) , Madrid (Pueblos Unidos-Padre Rubio), Sant Sebastià (Assoc. Loiolaetxea), Sevilla (Assoc. Claver), Tudela (Centro Lasa), València (SJM Valencia), Valladolid (Red Íncola), a més d’una oficina tècnica a Madrid i una altra d’atenció a Melilla.

Moria no pot ser el final de camí

El Servei Jesuïta a Migrants lamenta la situació d’abandonament i el fracàs en l’acollida de refugiats a Moria i a altres llocs de la Frontera Sud i reitera el seu compromís i disponibilitat de la seva xarxa de comunitats d’hospitalitat a tot el territori espanyol.

Lesbos constitueix una icona, després de l’incendi del camp de refugiats de Mòria, del model fallit de política migratòria a Europa. A Lesbos es presenta un model de primera acollida que no té capacitat suficient no només per albergar, sinó per acollir amb dignitat persones que estan fugint de la violència i la guerra en els seus llocs d’origen. Aquesta situació es repeteix lamentablement en altres llocs de la Frontera Sud europea, acompanyats pel SJM.

A Mòria es viu una situació insostenible des de fa cinc anys, mentre Europa mira a una altra banda.

Un camp amb capacitat per a 3.000 persones i on resideixen 13.000. D’ells un 40% són nens, dels quals més de 400 són menors sense les seves famílies. Famílies al complet que han hagut d’abandonar les seves llars fugint del conflicte i la mort. També persones de diferents Llocs d’Àfrica, on la violència és estructural.

Una Europa insolidària que no ha estat capaç de complir les seves obligacions de manera coordinada i que externalitza les seves fronteres cada vegada més. Molts organismes internacionals com ACNUR, l’OIM, especialment en aquest temps de pandèmia, havien advertit del perill per als camps de refugiats de viure aquestes condicions d’amuntegament, per la impossibilitat de cobrir els requisits mínims sanitaris i de distanciament social.

La realitat del CETI de Melilla i el viscut a la Plaça de toros d’aquesta ciutat autònoma, ens parla de tristos paral·lelismes.

També és significatiu el posicionament d’ACNUR, l’OIM i de la Comissaria de Drets Humans del Consell d’Europa al respecte. Així mateix, es produeix en l’actualitat una «estabulació» de sol·licitants d’asil a Melilla, Ceuta o Canàries, tallant el seu dret fonamental a la lliure circulació i a la lliure elecció de residència, tot i la sentència del Suprem que confirma aquest dret.

Europa sembla que comença a despertar molt tímidament després de les manifestacions a Alemanya i a altres racons del continent. S’espera amb expectació el Nou Pacte sobre Migracions i Refugi, encara que alguns experts no auguren canvis significatius, que posin en el centre les persones i no les fronteres.

L’església catòlica, al costat de tota la societat civil, ha posat mitjans per realitzar ajuda humanitària, i comunitats com Sant Egidi o el mateix Servei Jesuïta a Refugiats, entre d’altres, estan acompanyant i realitzant intervencions en diferents espais d’acollida i integració des de fa anys.

Per la seva banda el Servei Jesuïta a Migrants va acollint, acompanyant i integrant persones migrants i refugiades dins de la seva xarxa de Comunitats d’Hospitalitat. Així mateix, col·laborant estretament amb el Govern central i els governs autonòmics en el model de patrocini comunitari implantat al País Basc, i que esperem aviat s’expandeixi en tot el territori nacional.

Els nostres models en la xarxa de Comunitats d’Hospitalitat fomenten especialment l’acollida i l’arrelament de les persones migrants i refugiades a la comunitat local a través del teixit social, models àmpliament reeixits en l’experiència acumulada de les últimes dècades.

Europa, els governs i la ciutadania en general, no podem seguir mirant cap a un altre costat sense actuar, com si no passés res. Cal que Europa, arrelada en els seus valors fundacionals, estigui a l’altura de les circumstàncies, treballant unida, amb respostes comunes i solidàries, amb un model d’integració i arrelament en les nostres societats diverses i, sobretot, respectant el dret universal de les persones que sol·liciten asil. Aquesta hauria de ser la veritable agenda del Nou Pacte de Migracions i Refugi que d’aquí a poques setmanes veurà la llum a Europa.

El Servei Jesuïta a Migrants reitera el seu compromís i disponibilitat de la nostra xarxa d’hospitalitat, sumant en aquest afany de donar una resposta comuna, coordinada i integral posant en el centre les persones migrants i refugiades, i entre elles, les més vulnerables.

Dones Emprenedores sorgides del Grup Dones Migrants del SJM

Patricia Azpelicueta i Isabel Acosta són la inspiració per a altres Dones del Servei Jesuïta a Migrants de València ara reconegudes per les seves iniciatives en moda activista (@makayole) i Coach ontològic empresarial (@ isabele.acosta).

Fa més d’un any van decidir formar part del grup de Reconstruint Històries de l’àrea Dona-Migrant, on parlaven de “Empoderament”, i s’empoderaven, van parlar d’”empresa i viabilitat”, i van crear la seva pròpia.

Les dones de l’SJM València, àrea coordinada per Angélica Zuluaga L., recorren un camí d’acompanyament, reflexió sobre el procés migratori i les decisions, utilitzant l’art com a forma d’expressió. Han realitzat diverses “perfomances” amb relats sobre la seva pròpia experiència migratòria, van escriure i van llegir relats en la celebració del Dia del Comerç Just a la Plaça de l’Ajuntament de València, han organitzat un Recital de Poesia el Dia de la Celebració de Nadal dels Pobles i fins a una Passarel·la pels Drets de la Dona, van desfilar consignes de: Solidaritat, Igualtat, Respecte, Integració i altres conceptes que volien posar de moda.

Però no només van utilitzar l’art i les paraules, sinó que van anar més enllà i van treballar sobre les possibilitats de ser les seves pròpies caps, imaginant un somni, el de tenir els seus propis negocis.

A través d’un treball en xarxa entre el Servei Jesuïta a Migrants i la Fundació Novaterra, han iniciat un camí inspirador per a moltes dones que han decidit migrar. Elles tenien les forces i el SJM les raons necessàries per donar suport a les seves idees. Així sorgeixen aquestes emprenedores que han aconseguit arrencar els seus projectes gràcies a l’aixopluc de l’SJM, el Programa de Emprenedoria de Novaterra i el finançament de Caixa Popular. Un programa inspirat en el programa de microcrèdit del Nobel de la Pau Muhammad Yunus després de la seva visita a València de la mà de Tàndem Social, fa dos anys.

Arriba el COVID 19, l’estat d’Alarma, però gràcies al compromís i credibilitat de Mavi Leida Fernández de la Fundació Novaterra i el seu acompanyament a través de les TICs, nova modalitat adoptada, i al suport de La Caixa Popular, que va ser un pilar fonamental per al sosteniment dels projectes, és que han arribat fins aquí.

Així ho relata tan bé en el seu article de València Plaça Ana Mansergas << Ser emprenedora i dona no és gens fàcil de bell antuvi. I si a això se li suma l’època del confinament, més es complica l’assumpte. Però de vegades els reptes són tan complicats com meravellosos, i aquest és el cas de 4 dones valentes que han pogut posar en marxa els seus projectes gràcies a la visita el 2018 del Premi Nobel Yunus i als microcrèdits. >>

Maka i Olé és l’emprenedoria de Patricia Azpelicueta, dedicat a la venda en línia de Moda Activista. Una moda que es preocupa no només per ser sostenible, orgànica i ètica, des dels materials utilitzats, sense contaminació ni explotació laboral, sinó també amb un fort compromís social i ètic amb diferents causes.

Les seves samarretes, dessuadores, bosses i accessoris tenen diferents col·leccions i cada samarreta és una reflexió i té una història. La Col·lecció Fine Art on reflexionem sobre la “Vibració Universal”, “Microcosmos i macrocosmos”, “Què és la Identitat?”, “La terra no ens pertany, nosaltres pertanyem a la terra”, “L’última font d’aigua pura”; no deixarà indiferent a ningú. Se sumen els Collages de l’artista plàstic valencià Enric Gimeno, que reflexiona sobre les “Noves Masculinitats”, “La construcció de Gènere,” la “Lliure circulació de les persones “i els nostres Eco Disseny com” La malenconia de les balenes “, L’Aigua, “Black rain”, els Oceans, “Abraça la Mare Naturalesa”. Podeu trobar més informació a @makayole.