L’acció de l’SJM per a l’acollada de persones desplazadas d’Ucrania

Context

Segons estimacions de la Comissió Europea, entre 2,5 i 6,5 milions d’ucraïnesos es poden veure  obligats a desplaçar-se a causa del conflicte armat, i entre 1,2 i 3,2 milions sol·licitaran protecció internacional. Davant d’aquesta realitat, acollim amb satisfacció la resposta dels Estats Membres de la UE que ha activat el procediment per proporcionar protecció temporal en casos de màxima afluència de persones refugiades, tal i com preveu la Directiva de Protecció Temporal, atorgant als refugiats ucraïnesos automàticament una autorització de residència i treball als estats membres.

Volem subratllar que totes les persones que fugen del conflicte a Ucraïna haurien de poder sortir del país, independentment de la seva nacionalitat. Un cop estiguin fora de perill, i en condicions d’acollida adequades, les necessitats de protecció dels nacionals de tercers països que no siguin ucraïnesos podran avaluar-se d’acord amb els procediments existents i es podrà i caldrà facilitar la repatriació dels que vulguin tornar als seus països de origen.

A més de la resposta immediata, els Estats Membres de la UE han de debatre i acordar ràpidament un pla de repartiment de responsabilitats, que inclogui mesures clares de reubicació, per garantir que la càrrega de treball dels països veïns d’Ucraïna es mantingui sota control i que es puguin assegurar les normes de protecció i les condicions d’acolliment de la UE. Finalment, també és imprescindible reconèixer les necessitats de protecció dels ucraïnesos que ja eren fora del país quan va començar el conflicte.

El Govern espanyol s’ha compromès a adoptar les mesures necessàries per a què les persones d’origen ucraïnès puguin romandre i treballar al nostre país, accedir a l’atenció sanitària i educativa, així com als ajuts socials que els corresponguin. En aquest sentit, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha iniciat els contactes i els tràmits per coordinar i preparar el dispositiu d’acollida de persones procedents d’Ucraïna. En diàleg amb les comunitats autònomes i les entitats del sistema d’acollida a refugiats, està desenvolupant els canals d’informació i accés a la protecció i els drets d’acollida, establint punts d’atenció a cada província per atendre les persones ucraïneses.

Criteris comuns d’actuació de l’SJM

En un context com l’actual, ens sentim commogudes per la realitat i sorgeix de nosaltres el desig d’actuar, d’aportar el nostre gra de sorra a l’acolliment de persones que fugen de la guerra. En aquest moment d’urgència és fonamental equilibrar el desig d’exercir hospitalitat amb la necessitat de fer-ho en base a criteris que sostenen la nostra manera de procedir.

Universalitat, que ens condueix a no fer distinció entre persones refugiades i/o migrades en d’altres circumstàncies. La nostra mirada compassiva i la nostra solidaritat es fa extensiva al conjunt de les persones que diàriament abandonen casa seva, de tants països (Síria, Afganistan, Ucraïna, Mali, Sudan, Iemen, Colòmbia, Veneçuela, El Salvador, Nicaragua) sigui quina sigui la causa , i que són víctimes de diverses formes de violència en el trànsit i a les fronteres. En aquest sentit el nostre primer objectiu és continuar oferint atenció a les persones que ja estem acompanyant i alhora mantenir les nostres portes obertes per a les que puguin arribar en el futur.

Major necessitat, que focalitza la nostra atenció en els “forats” del sistema de protecció internacional i en l’acompanyament a les persones migrades i refugiades més vulnerables, especialment les que queden al marge de la protecció. Per això tenim en compte:

  • La subsidiarietat: evitar substituir l’acció de l’estat i la creació de sistemes paral·lels de protecció.
  • La complementarietat: donar suport i estendre el sistema de suport i integració en aquells punts en què aquest és feble i insuficient.
  • L’addicionalitat: per estendre les possibilitats de migració legal i segura i augmentar la capacitat d’acollida de l’estat amb programes de patrocini comunitari o altres vies alternatives.
  • La integralitat: atendre els processos d’inclusió i d’integració sostenibles i de llarg recorregut per promoure la inclusió i la participació de les persones d’origen estranger.

Coordinació i treball en xarxa, articulant les nostres capacitats, recursos i energies amb les d’altres organitzacions amb què compartim treball i missió, perquè sabem que d’aquesta manera donen més fruit.

El paper de l’SJM savant les migrations forçades

En aquest marc, l’aportació de les organitzacions del Servei Jesuïta a Migrants, i de moltes altres, que tenen com a missió l’acollida de persones migrades i refugiades es desenvoluparà, com ja s’està fent:

  • Oferint serveis de primera acollida i orientació bàsica a persones nouvingudes, entre les quals preveiem que durant els propers mesos s’incrementarà el nombre de persones d’origen ucraïnès. Des del SJM seguirem informant i orientant totes les persones sobre els seus drets i canalitzant-les cap al sistema d’acollida de refugiats.
  • Desenvolupar projectes que facilitin la incorporació i la integració de les persones migrades i sol·licitants d’asil a la societat, amb l’accent en la dimensió comunitària i afavorint la creació de xarxes de suport.
  • Sostenint i ampliant els projectes d’hospitalitat, en els quals són acollides les persones -de qualsevol origen- que -per qualsevol motiu- no tenen possibilitat d’accedir al sistema oficial de protecció, així com les que necessiten protecció durant períodes més llargs perquè la vulnerabilitat de la seva situació personal, social o familiar així ho requereix. Alhora i en la mesura que sigui necessari, participarem en l’oferta d’acolliments temporals d’emergència davant de la possibilitat de col·lapse temporal del sistema de primera acollida.

Així, a curt termini, el nostre repte serà enfortir la nostra capacitat d’atenció per ampliar la resposta a la realitat, ja sigui per l’arribada de persones d’origen ucraïnès que se sumen a les que ja estem acompanyant, com per la disminució de recursos disponibles per a projectes que vagin més enllà de l’atenció a l’emergència. En alguns territoris ja s’han iniciat accions dirigides a donar resposta a necessitats detectades a nivell local per part de les organitzacions que formen part de la xarxa SJM.

A mitjà i llarg termini, la nostra major aportació serà continuar enfortint la nostra xarxa de llars i comunitats d’hospitalitat, per a què segueixin estant al servei de les persones en situació de més vulnerabilitat, afavorint-ne la inclusió comunitària i la vida compartida. L’SJM vol ajudar a canalitzar i fer sostenible en el temps la solidaritat ciutadana intentant articular aquests esforços amb el conjunt de la resposta a Ucraïna i, de fons, amb les realitats de la mobilitat humana forçosa que són manifestacions globals d’una qüestió estructural d’inestabilitat i violència global.

POTS SECUNDAR AQUÍ EL TREBALL D’EMERGÈNCIA AMB LA POBLACIÓ UCRAÏNESA DESPLAÇADA

Informe Lumen VII: Analitzem les polítiques d’integració i inclusió de la Unió Europea a l’Agenda de Migracions

En aquest setè lliurament dels informes breus Lumen volem aprofundir en les iniciatives que està desenvolupant la Unió Europea dins de la seva Agenda de Migracions per als propers anys.

En concret, analitzem el Pla d’Acció per a la Integració i la Inclusió de la Comissió Europea. Aquest document és un dels instruments que desenvolupen el Pacte Europeu sobre Migració i Asil a la Unió Europea al qual dediquem el primer informe Lumen. La mirada que proposem tracta de posar en context les dues propostes i analitzar els pilars i les grans coordenades del full de ruta per a la migració que s’està construint. A la llum de les dades que ajuden a contrastar-ho, recollim les claus sobre les seves implicacions en termes del relat sobre les migracions, les polítiques específiques i les oportunitats i els desafiaments que ens presenta.

El nou full de ruta de la Unió Europea s’estructura en tres grans eixos: control de fronteres, control de fluxos i impuls de polítiques generals de cohesió social amb suports específics a l’accés a drets per a grups vulnerables específics.

En termes de la narrativa, la defensa de la integració com un compromís bidireccional i que requereix l’aportació de la societat en conjunt ens sembla positiva. Tot i això, reforça la idea d’“un estil de vida europeu” en què els elements de radicalització són un factor exogen que d’alguna manera es produeixen a causa dels efectes de la migració.

El Pla sembla respondre més a la immigració que la UE vol tenir que a la que realment té. La proposta se centra en quatre eixos principals com a elements clau en els processos d’integració: educació, ocupació, salut i habitatge. La realitat dels fluxos migratoris mixtos, de la immigració irregular i de la migració forçosa col·loca les persones migrants en situacions de vulnerabilitat profunda que requereix, no de polítiques i mesures puntuals, sinó de plans integrals.

El marc d’acció té dues implicacions principals. D’una banda, orienta les polítiques i les narratives dels estats membres afectant al final les eines de finançament del treball amb la població migrada. D’altra banda, obre el debat sobre les vies efectives de migració legal on tenim la responsabilitat de participar.

Informe Lumen VI: ‘La vida sense documentació: un camí ple d’obstacles’

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Migrants, que celebrem el pròxim 18 de desembre, publiquem El sisè lliurament dels informes breus tècnics LUMEN. Aquesta vegada, l’informe, que porta pel títol ‘La vida sense documentació: un camí ple d’obstacles’, aborda el tema de la irregularitat administrativa en què es troben milers de persones estrangeres a Espanya i les situacions de vulnerabilitat i exclusió que han de viure.

La irregularitat (comunament coneguda com «estar sense papers») és una mera situació administrativa, no implica delicte ni té caràcter penal. Pot afectar molts perfils diferents de població migrant i per diversos motius. Algunes  tot just acaben d’arribar a Espanya i veuen acabada la vigència del seu visat, mentre que altres poden portar diversos anys vivint en situacions d’irregularitat prolongada. En aquests casos, moltes persones se veuen abocades a l’economia informal com a forma de sobreviure (amb el risc de patir explotació i abús en les condicions laborals), situacions d’exclusió financera (sense poder obrir comptes bancaris), o viure amb por d’una possible detenció i posterior expulsió.

Per poder accedir a la regularització, la llei contempla la figura de l’arrelament social. Tanmateix, un dels requisits és de difícil compliment, ja que demana un contracte de treball d’una durada no menor a un any. Aquesta circumstància no s’ajusta a la realitat del mercat laboral espanyol, on la precarietat i la temporalitat són molt elevades, especialment en els sectors que ocupen en la seva majoria aquest col·lectiu. A més, els terminis burocràtics per resoldre les sol·licituds de regularització rara vegada es compleixen en els períodes establerts. L’Administració té l’obligació de respondre, però no reconeix els drets de les persones sol·licitants a l’incomplir aquests terminis, una circumstància que es podria resoldre dedicant-hi els recursos adequats.

Les situacions d’irregularitat administrativa comporten un alt grau d’angoixa, desesperació i por a les persones que s’hi troben. La riquesa cultural i socioeconòmica que aporten els nostres veïns i veïnes té un valor incalculable. Per això a SJM estem cridats a acostar-nos a la realitat que pateixen i a defensar els seus drets. Hem de denunciar les situacions de violència i exclusió que pateixen com a conseqüència, en molts casos, de l’impacte de la irregularitat administrativa, i treballar per poder exercir com a ciutadans i ciutadanes de ple dret i viure amb dignitat.

Assemblea SJM 2021: Llavors de Resistència

Els dies 10,11 i 12 de novembre passats el Servei Jesuïta a Migrants (SJM) va celebrar l’Assemblea Anual 2021 a Madrid, on van participar al voltant de 70 persones de les entitats de la xarxa amb el lema «Llavors de Resistència». Una trobada que va tenir lloc a la Casa de Ejercicios de las Esclavas de Cristo Rey.

Vam començar l’Assemblea dimecres 10 de novembre, quan va tenir lloc la benvinguda i acollida a partir de les 19h. Després del sopar, es va organitzar un espai de vetllada com a primera presa de contacte i trobada entre els participants de l’Assemblea.

Dijous al matí vam començar amb una Benvinguda Institucional, on María del Carmen De la Fuente, coordinadora de SJM, juntament amb Luis Arancibia, Delegat del Sector Social, van presentar els principals reptes i èxits de la xarxa, fent al·lusió al lema de resistència per seguir acompanyant el dia a dia. Després d’aquesta presentació, amb l’objectiu d’emmarcar la nostra acció i posar cara a les realitats que es veuen en l’atenció i l’acompanyament de les persones migrants l’últim any, va tenir lloc la dinàmica «Els rostres que veiem». A través de cares de persones que s’acompanyen, es van presentar testimonis amb qui poguéssim observar de manera més propera quines històries es veuen en diverses de les àrees i dimensions de treball, des de la frontera sud i CIE, fins a l’acolliment residencial i la inclusió sociolaboral .

Dimecres al matí es va tancar amb l’ull posat a on ens trobem. Un autodiagnòstic per visibilitzar on estan posades les capacitats de les obres i les connexions de la xarxa. Amb aquesta finalitat es van crear 5 grups de treball, cadascun amb una dimensió: protecció, acolliment, residencial, inclusió i convivència. S’hi van identificar elements que en definissin cadascuna, dificultats i reptes presents, i connexions amb les altres dimensions. Per acabar amb la dinàmica, hi va haver una posada en comú entre tots els participants.

Finalment, com a part de la mateixa dinàmica, busquem on hem d’estar per canviar les coses, amb l’objectiu d’identificar les necessitats, els desafiaments i les oportunitats per acompanyar, servir i defensar les persones mirades. Per a aquest espai, partint del que es va dur a terme durant el matí, es va distribuir als participants en tres espais: Intervenció i Acompanyament, Enfortiment i Sostenibilitat i Sensibilització i Incidència. A cada espai identifiquem línies de força i eixos comuns per així després fer una posada en comú de totes les dimensions i entendre on hem d’estar per respondre a les necessitats i reptes de les persones migrants de la forma més eficaç i pertinent.

Divendres al matí va portar per títol ‘Claves de Resistencia’, on algunes de les companyes de la xarxa van transmetre les seves pròpies històries, testimonis de celebració en cadascun dels passos que fem al costat dels que acompanyem, servim i defensem, així com paraules de resistència i esperança que es van compartir per recolzar l’equip en els moments més difícils i continuar mirant endavant sense desistir.

Per acabar l’Assemblea, i abans de la foto en grup i el dinar de comiat, hi va haver un espai de tancament i recollida de l’Assemblea en clau interreligiosa, amb una activitat en què cada persona va compartir la paraula principal que ressona en aquesta Assemblea en un vaixell que navega al mar del dia a dia a l’acompanyament de les persones migrades.

Moltes gràcies a totes les entitats i els companys que van arribar a Madrid a compartir, gaudir i aprendre en aquesta trobada anual on vam recarregar forces i energies per continuar amb la nostra missió i reptes.

SJM és la xarxa d’organitzacions del Sector Social de la Companyia de Jesús, organitzacions que treballen en l’àmbit de les migracions, que són: Centro de Pueblos Unidos i Padre Rubio de la Fundación San Juan del Castillo (Madrid), Fundació Migra Studium ( Barcelona), Associación Claver-SJM (Sevilla), Fundación Ellacuría (Bilbao), SJM València, Red Íncola (Valladolid), Atalaya Intercultural (Burgos), Centro Padre Lasa (Tudela), Associación LoiolaEtxea (Donostia). Essent també part de la Red el Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones (UP Comillas, Madrid) i la Delegación Diocesana de Migraciones de Tànger (seu a Nador).

Jornada Mundial de l’Migrant i Refugiat 2021. «Cap a un ‘Nosaltres’ cada vegada més gran.

El proper diumenge 26 de setembre se celebra, com cada any, la Jornada Mundial del Migrant i Refugiat, amb l’objectiu de sensibilitzar la societat sobre els desafiaments constants que pateixen els migrants i refugiats al món, persones en situació de vulnerabilitat que busquen una vida digna en altres llocs.

És important no oblidar l’abast tan catastròfic que ha tingut la pandèmia en tots els racons de món, amb un major impacte en les persones més vulnerables de la societat, els drets humans de les quals han quedat a un costat. Per això, el Papa Francesc explica que “si coneixem la seva història, podrem comprendre’ls” i, d’aquesta manera, lluitar i vetllar pels drets de cada persona, entenent que milers de vides que es veuen obligades a deixar-ho tot enrere no han de quedar desemparades.

La (JMMR) Jornada Mundial de l’Migrant i Refugiat advoca per una conscienciació social que deixi a un costat, citant el Sant Pare, “la nostra por dels altres, dels desconeguts, dels marginats, dels forasters que truquen a la nostra porta a la recerca de protecció, seguretat i un futur millor “, enaltint la nostra humanitat, sense diferenciar una vida per la seva condició social o humana.

Persones sense igualtat d’oportunitats, destinades a fugir de les seves llars, famílies senceres marginades buscant un lloc on sentir-se segures. És una realitat innegable que cal combatre i, per això, la JMMR dóna suport i intercedeix pels seus drets de manera que puguem construir un “Nosaltres” universal en una societat que entengui que totes les vides són valuoses.

Per a més informació sobre la JMMR, accedeix aquí.

.

Per la ratificació del Conveni 189

El 16 de juny de 2011 l’Organització Internacional del Treball va adoptar el Conveni 189 sobre el treball decent per a les treballadores i treballadors domèstics. Aquest Conveni busca revertir la històrica injustícia social i de gènere entre la invisibilitat i escàs reconeixement que se li dóna a la feina domèstica i el seu paper fonamental per al desenvolupament, tant en l’àmbit productiu com en el reproductiu.

Des del Servei Jesuïta per Migrants donem suport a la justa reivindicació de les treballadores de la llar i de cures que porten anys lluitant pel reconeixement dels seus drets. La ratificació del Conveni 189 suposaria un pas important per aconseguir el reconeixement del dret a la prestació per desocupació, entre altres drets laborals que són negats a les treballadores de la llar.

A nivell mundial, el 90% de més de 70 milions de treballadores, majoritàriament dones migrants i nenes, exerceixen aquests treballs exposats a diverses formes d’explotació, abusos i violacions dels seus drets humans.

A nivell estatal, una de cada 3 treballadores de la llar viu sota el llindar de la pobresa tot i el seu paper fonamental en l’organització de les cures. Elles suporten els dèficits del nostre sistema d’atenció a la dependència.

El Conveni 189 és vinculant per als estats membres que el ratifiquin i els compromet a equiparar els drets de les treballadores i treballadors domèstics als de la resta de treballadors. D’aquí la importància que té que Espanya el ratifiqui. Tenim l’esperança que les declaracions del Govern d’Espanya d’iniciar el procediment per a la ratificació d’aquest conveni arribin a bon port i es concretin en un període de temps no gaire dilatat.

Si alguna cosa hem après les organitzacions de l’SJM de les dones a qui acompanyem, i s’ha posat més de relleu en el context de la Covid-19, és que el treball de la llar i de les cures és essencial i que cuidar els que cuiden és una causa de justícia.

SIGNATURA PER AQUESTA CAUSA EN VISIBLES.ORG

Informe CIE 2020 «Raó jurídica i desraó política»

Publiquem l’Informe CIE 2020 ‘Raó jurídica i desraó política’, l’onzè estudi sobre Centres d’Internament d’Estrangers de la sèrie d’informes del SJM.

En aquesta ocasió el treball s’emmarca en l’atenció a l’internament en temps de coronavirus, la circumstància més rellevant el 2020. La insuficient atenció sanitària als CIE i la necessitat de millorar les seves capacitats de diagnòstic, tractament i derivació són fets que marquen la direcció de l’informe. De forma més concreta, en aquest estudi es tracta el cas de Samba Martine, congolesa morta al CIE d’Aluche en no rebre atenció sanitària, i la responsabilitat patrimonial de l’Estat amb la mare i la filla de Samba.

S’analitzen, a més, les qüestions estructurals de les quals SJM fa un seguiment any rere any: drets objecte de seguiment per part del Defensor el Poble, articulació entre l’observació practicada per la societat civil… Finalment, s’aborda el pla d’inversió en els CIE entre 2019 i 2024, elaborat amb la intenció de reformar els ja existents i emprendre l’obra d’un nou CIE a Algesires, voluntat política que confirma l’esforç pressupostari destinat a aquestes construccions.

Un any més llancem aquest informe per ajudar a mesurar i difondre l’abast exacte dels centres d’internament, oferint amb això una invitació al pensament crític sobre el que passa al seu interior per aconseguir la fi dels internaments cautelars de persones estrangeres i, fins que arribi aquest moment, una consecució garantida dels Drets Humans per a ells.

Descarrega aquí l’Informe CIE 2020 – espanyol

Descarrega l’Annex de dades estadístiques – Informe CIE 2020 SJM

Descarrega la versió en català

Descarrega la versió abreujada en anglès


Publiquem el nostre informe «Enfocar la mirada: cap a un model d’acollida integral que posi en el centre les persones»

Amb l’arribada de l’Covid-19 els Estats membres de la UE van començar a prendre mesures per limitar-ne el contagi: confinament, distància social, restriccions de mobilitat nacionals i internacionals … Aquestes mesures van tenir conseqüències directes en les persones sol·licitants de protecció internacional, tal com analitza el JRS Europa en el seu informe De mal a pitjor: el Covid-19 aprofundeix en les bretxes dels sistemes d’acollida de refugiats, publicació que estudia l’impacte de l’Covid-19 en les condicions d’acollida de persones refugiades.

En el cas d’Espanya es reconeixen elements comuns a allò que s’ha exposat a nivell europeu, encara que identifiquem particularitats relacionades amb les polítiques concretes adoptades a Espanya per atenuar la crisi sanitària, a més de coincidir amb el procés de transformació del nostre sistema d’acollida. En aquest context ens plantegem: Quines aportacions pot fer SJM a un nou model d’acollida? Quines lliçons apreses podrien sumar en el model?

D’aquesta reflexió neix el nostre informe Enfocar la Mirada, on oferim les lliçons apreses de l’estudi europeu i la visió de l’SJM sobre el sistema d’acollida a Espanya: cap a on ha d’anar encaminat i la nostra visió de com s’està donant resposta a les persones amb necessitats de protecció. Finalment, presentarem la nostra proposta de model comunitari, mitjançant el patrocini i la xarxa de comunitats d’hospitalitat.

Descarrega l’informe complet aquí

Proposta per a la Reforma del Reglament d’Estrangeria que garanteixi la inclusió de nens, nenes i joves migrants no acompanyats

ENTITATS I PROFESSIONALS D’INFÀNCIA I MIGRACIONS PROPOSEN UNA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT D’ESTRANGERIA QUE GARANTEIXI EL DRET A DOCUMENTAR DELS NENS I NENES QUE ARRIBEN SOLS A ESPANYA

Aquestes propostes, realitzades en el marc del tràmit de consulta pública obert pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions a principis de febrer, tenen com a única finalitat facilitar a tots els nens i nenes la transició a la vida adulta.

La proposta de modificació que plantegen els professionals i entitats expertes té com a objectiu garantir la plena i efectiva integració en la societat espanyola d’aquests nens, nenes i joves, d’acord amb la legislació nacional i internacional que garanteix la protecció dels Drets Humans, i , en especial, els drets de la infància.

El document presentat se centra en els articles relatius a la identificació, documentació, tramitació i renovació de les autoritzacions de residència i treball dels nens, nenes i adolescents que han arribat sols a Espanya i que han estat sota la guarda i/o tutela de les entitats públiques de protecció de les Ciutats i Comunitats autònomes. Seguint la línia de les recomanacions del Defensor el Poble ja acceptades pel Ministeri, es planteja la necessitat d’una modificació exhaustiva dels articles 196, 197 i 198, i, fent un pas més, es proposen modificacions dels articles 148, 190 i 211 de el mateix text reglamentari.

A més, s’inclouen diverses disposicions transitòries per a l’aplicació retroactiva del Reglament, amb l’objectiu de documentar tots els joves que, si bé van ser menors d’edat des del 1 de gener de 2018 fins a l’actualitat, no van accedir a la seva documentació tot i tenir-hi dret, cosa que els situa en una condició d’exclusió social.

El Reglament actual multiplica tràmits administratius, dilueix responsabilitats entre les diferents administracions i no proporciona respostes àgils i eficaces a les necessitats reals d’aquests nens i nenes. La manca d’autorització de treball automàtica per als joves migrants en edat laboral, les exigències al sector empresarial i als joves per a la tramitació de la seva autorització de treball i posterior contractació, la vigència de tan sols un any de la targeta de residència dels menors tutelats i els obstacles per a la seva renovació, les dificultats en l’obtenció de les cèdules d’inscripció i la disparitat de criteris a nivell provincial per a la seva tramitació i el no reconeixement de la validesa dels documents d’identitat dels nens i nenes expedits per les Autoritats dels seus països d’origen, són algunes de les qüestions que han abocat la infància i joventut a la més absoluta indefensió.

CONSULTA AQUÍ LA NOTA DE PREMSA AMB TOTES LES PROPOSTES

CONSULTA AQUÍ EL DOCUMENT COMPLET DE PROPOSTES DE REFORMA RLOEX

Publiquem l’informe Lumen V ‘Canal d’Atenció Virtual: aprenentatges i reptes de futur’

Continuant amb la sèrie d’estudis LUMEN, que pretenen donar a conèixer l’actualitat migratòria, surt a la llum el cinquè informe ‘Canal d’Atenció Virtual: aprenentatges i reptes de futur’. Amb motiu del primer aniversari de la declaració de l’Estat d’Alarma a Espanya, aquest lliurament centra la mirada en la resposta articulada que des del Servei Jesuïta a Migrants es va dur a terme en un moment de crisi tan complexa per a tothom.

A través d’aquest canal – servei nou i creatiu sorgit arran del primer confinament – el Servei Jesuïta a Migrants ha intentat replicar les seves atencions habituals, ajustant-se a un context completament diferent i oferint respostes en moments de molts dubtes. A més, el canal va permetre conèixer amb deteniment els problemes i preocupacions a les quals s’han enfrontat les persones en cada etapa de l’atípic 2020:

¿Què passa amb la meva cita amb Estrangeria? ¿Si els meus documents caduquen durant l’estat d’alarma, tindran validesa? ¿Podria l’Administració respondre durant l’alarma i requerir nova documentació? ¿Puc arribar a un acord amb el propietari del pis per postergar el pagament del lloguer per la meva nova situació? ¿Puc tornar a Espanya si m’he quedat atrapat fora? ¿I si estava de turisme a Espanya i m’han cancel·lat tots els vols al meu país?

Reflexionant sobre el seu funcionament, els aprenentatges extrets i els reptes que queden a l’horitzó, amb aquest informe volem agrair a tota la ciutadania l’esforç conjunt i la solidaritat mostrada en un moment tan complicat, que ens impulsa a seguir treballant d’una manera nova per estar a prop de les persones migrants a Espanya.

DESCARREGA’T EL DOCUMENT COMPLET AQUÍ