Anàlisi de la proposta de reforme del Reglament d’Estrangeria.

Al Consell de Ministres de 31 de maig de 2022, es va acordar autoritzar al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions la tramitació administrativa urgent d’un projecte de Reial Decret que modifiqui el Reglament d’Estrangeria. La tramitació urgent implica prescindir d’alguns tràmits (com la consulta pública) i la reducció de terminis d’altres com la informació pública.

Divendres 3 de juny es va obrir el termini d’audiència i d’informació pública per recollir aportacions de la societat civil durant 7 dies hàbils, fins al dilluns 13 de juny. S’ha sotmès a informació pública un projecte de Reial decret que modificaria 18 articles del Reglament d’Estrangeria, acompanyat de la Memòria d’Anàlisi d’Impacte Normativa.

4 IDEES CLAU DE POSICIONAMENT DE SJM SOBRE LA REFORMA:

• Moltes persones continuen estant fora de la normativa: el caràcter utilitarista de les propostes deixa al marge la realitat de la migració forçosa. A més, no s’acaba amb la precarietat existent en aquests sectors, obvia elements d’inclusió social no encaminats a l’ocupació i no preveu la desprotecció que es genera durant els terminis de tramitació administrativa.

• Tracta d’establir procediments d’estrangeria més simples i àgils, encara que amb mesures insuficients per permetre millores a curt termini.

• Amplia i flexibilitza les figures d’arrelament, eliminant algunes barreres i creant una nova figura de regularització.

• Genera itineraris més perllongats i sostenibles de contractació en origen per a una migració legal i segura, encara que circular – centrada en l’ocupació i amb obligació de retorn al país d’origen.

CONSULTA AQUÍ EL POSICIONAMENT COMPLET D’ANÀLISI SOBRE LA REFORMA DEL REGLAMENT D’ESTRANGERIA

Dia Mundial de les Persones Refugiades: Hospitalitat sí, Hospitalitat siempre.

(Text publicat originalment a Papers núm. 262, abril 2022, de Cristianisme i Justícia. Autors: Mª Carmen de la Fuente, coordinadora de SJM, i Santi Torres, president del patronat de Migra Studium).

Més de 100 milions de persones al món s’han vist forçades a abandonar les seves llars per diverses causes: guerres, conflictes, violència, canvi climàtic, escassetat de recursos, empobriment… Al Dia Mundial de les Persones Refugiades, 20 de juny, fem una crida a l’hospitalitat com a forma d’actuar davant d’aquesta realitat.

Hi ha coses que no estan al nostre abast i menys ara, però sí que és al nostre abast escoltar i estar molt atents a la realitat que ens va arribant. I aquesta realitat ens demana situar-nos al costat de les persones, acostar-nos als qui pateixen i fer-ho amb urgència, desplegant l’ajuda que sigui necessària per a qui ha d’abandonar casa sense saber si hi podrà tornar. Però no només això: hem d’anar més enllà, com va fer el bon samarità que, després de guarir les ferides de la persona necessitada que es va trobar pel camí, se’n va fer càrrec (Lc 10, 25-37). Nosaltres també hem de trobar la manera d’oferir hospitalitat… sempre.

TEXT COMPLET AQUÍ (web Cristianisme i Justícia)

Camins d’Hospitalitat, Camins de Pax

Un any més s’engega la iniciativa de Camins d’Hospitalitat. Aquest 2022 en què el món encara s’està recuperant dels efectes de la pandèmia, de nou tenim una guerra a Europa. En aquest context s’aprecia com la cultura d’hospitalitat, solidaritat i acollida es fa més necessària que mai per oferir respostes de protecció als qui fugen de la violència, la manca de recursos o el canvi climàtic. Els casos d’Ucraïna, però també de conflictes vigents i oblidats, com Síria, Iemen, Etiòpia i d’altres, ens interpel·len a respondre davant d’aquesta situació.

Aquest any, els Camins d’Hospitalitat són Camins de Pau. Mitjançant aquesta mobilització simbòlica que s’està organitzant a molts llocs d’Espanya, alcem la veu per reclamar una cultura d’hospitalitat i de pau, com l’únic camí possible per a la convivència harmoniosa i enriquidora entre diverses religions i cultures.

Aquest 2022, la iniciativa de Camins d’Hospitalitat s’allarga en el temps. Si bé en anys anteriors les activitats se cenyien al voltant del Dia Internacional de les Persones Refugiades (20 de juny), es proposa ampliar els marcs temporals per facilitar que les caminades puguin tenir lloc en diferents moments de l’any, aprofitant la crida de les diferents dates simbòliques. Per això, convidem a caminar aquest any també al voltant de la Jornada Mundial del Migrant i Refugiat (25 de setembre), impulsada pel Papa Francesc amb el lema de ‘Construir el futur amb els migrants i els refugiats’, així com a la data assenyalada del Dia Internacional de les Persones Migrants (18 de desembre).

A la web de la iniciativa es pot accedir a tota la informació sobre aquesta acció. A més, s’anima els participants a compartir i fer arribar fotos i testimonis amb el ht #SumaTuCamino a xarxes socials o bé al correu electrònic contacto@hospitalidad.es per poder prendre consciència de la xarxa d’hospitalitat que junts i juntes conformem.

VISITA AQUÍ EL WEB DE CAMINS D’HOSPITALITAT 2022 (EN 4 IDIOMES)

Guia práctica per a la tramitación del permís de residència i tribal a Espanya

Des del Servei Jesuita a Migrants(SJM) publiquem una Guia Pràctica amb les claus per tramitar permisos de residència i treball per a menors tutelats i joves extutelats migrants.

La reforma del Reglament d’Estrangeria de novembre del 2021, amb l’entrada en vigor del Reial decret 903/2021, ha marcat un abans i un després en la regulació jurídica dels joves que migren sols cap a Espanya. La normativa anterior plantejava requisits que la majoria dels joves no podien complir, i havien d’enfrontar-se a nombrosos obstacles que els impedien continuar amb els plans de futur i assolir els seus somnis. En comptes d’això, comptem actualment amb un marc normatiu més flexible que s’adapta millor a les particularitats dels menors estrangers no acompanyats i joves extutelats.

Amb la publicació d’aquesta guia busquem oferir a totes les persones que treballen al seu dia a dia amb la infància i joventut migrant i als mateixos joves estrangers algunes claus perquè puguin realitzar els tràmits necessaris per mantenir o obtenir una autorització de residència i treballque els ajudi en el seu camí a l’autonomia i la inserció sociolaboral. S’hi inclouen els aspectes que cal tenir en compte des de la seva arribada a territori espanyol fins a la seva regularització un cop assolida la majoria d’edat, així com la renovació d’aquestes autoritzacions.

Busquem aportar un enfocament pràctic, compartint els passos a seguir i la documentació necessària a presentar per evitar que aquests joves caiguin en una situació d’irregularitat sobrevinguda, i participar en el foment de bones pràctiques que alleugereixin els processos burocràtics i se centrin en allò més important: l’acompanyament i la inclusió de tots els joves que són a Espanya.

L’acció de l’SJM per a l’acollada de persones desplazadas d’Ucrania

Context

Segons estimacions de la Comissió Europea, entre 2,5 i 6,5 milions d’ucraïnesos es poden veure  obligats a desplaçar-se a causa del conflicte armat, i entre 1,2 i 3,2 milions sol·licitaran protecció internacional. Davant d’aquesta realitat, acollim amb satisfacció la resposta dels Estats Membres de la UE que ha activat el procediment per proporcionar protecció temporal en casos de màxima afluència de persones refugiades, tal i com preveu la Directiva de Protecció Temporal, atorgant als refugiats ucraïnesos automàticament una autorització de residència i treball als estats membres.

Volem subratllar que totes les persones que fugen del conflicte a Ucraïna haurien de poder sortir del país, independentment de la seva nacionalitat. Un cop estiguin fora de perill, i en condicions d’acollida adequades, les necessitats de protecció dels nacionals de tercers països que no siguin ucraïnesos podran avaluar-se d’acord amb els procediments existents i es podrà i caldrà facilitar la repatriació dels que vulguin tornar als seus països de origen.

A més de la resposta immediata, els Estats Membres de la UE han de debatre i acordar ràpidament un pla de repartiment de responsabilitats, que inclogui mesures clares de reubicació, per garantir que la càrrega de treball dels països veïns d’Ucraïna es mantingui sota control i que es puguin assegurar les normes de protecció i les condicions d’acolliment de la UE. Finalment, també és imprescindible reconèixer les necessitats de protecció dels ucraïnesos que ja eren fora del país quan va començar el conflicte.

El Govern espanyol s’ha compromès a adoptar les mesures necessàries per a què les persones d’origen ucraïnès puguin romandre i treballar al nostre país, accedir a l’atenció sanitària i educativa, així com als ajuts socials que els corresponguin. En aquest sentit, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha iniciat els contactes i els tràmits per coordinar i preparar el dispositiu d’acollida de persones procedents d’Ucraïna. En diàleg amb les comunitats autònomes i les entitats del sistema d’acollida a refugiats, està desenvolupant els canals d’informació i accés a la protecció i els drets d’acollida, establint punts d’atenció a cada província per atendre les persones ucraïneses.

Criteris comuns d’actuació de l’SJM

En un context com l’actual, ens sentim commogudes per la realitat i sorgeix de nosaltres el desig d’actuar, d’aportar el nostre gra de sorra a l’acolliment de persones que fugen de la guerra. En aquest moment d’urgència és fonamental equilibrar el desig d’exercir hospitalitat amb la necessitat de fer-ho en base a criteris que sostenen la nostra manera de procedir.

Universalitat, que ens condueix a no fer distinció entre persones refugiades i/o migrades en d’altres circumstàncies. La nostra mirada compassiva i la nostra solidaritat es fa extensiva al conjunt de les persones que diàriament abandonen casa seva, de tants països (Síria, Afganistan, Ucraïna, Mali, Sudan, Iemen, Colòmbia, Veneçuela, El Salvador, Nicaragua) sigui quina sigui la causa , i que són víctimes de diverses formes de violència en el trànsit i a les fronteres. En aquest sentit el nostre primer objectiu és continuar oferint atenció a les persones que ja estem acompanyant i alhora mantenir les nostres portes obertes per a les que puguin arribar en el futur.

Major necessitat, que focalitza la nostra atenció en els “forats” del sistema de protecció internacional i en l’acompanyament a les persones migrades i refugiades més vulnerables, especialment les que queden al marge de la protecció. Per això tenim en compte:

  • La subsidiarietat: evitar substituir l’acció de l’estat i la creació de sistemes paral·lels de protecció.
  • La complementarietat: donar suport i estendre el sistema de suport i integració en aquells punts en què aquest és feble i insuficient.
  • L’addicionalitat: per estendre les possibilitats de migració legal i segura i augmentar la capacitat d’acollida de l’estat amb programes de patrocini comunitari o altres vies alternatives.
  • La integralitat: atendre els processos d’inclusió i d’integració sostenibles i de llarg recorregut per promoure la inclusió i la participació de les persones d’origen estranger.

Coordinació i treball en xarxa, articulant les nostres capacitats, recursos i energies amb les d’altres organitzacions amb què compartim treball i missió, perquè sabem que d’aquesta manera donen més fruit.

El paper de l’SJM savant les migrations forçades

En aquest marc, l’aportació de les organitzacions del Servei Jesuïta a Migrants, i de moltes altres, que tenen com a missió l’acollida de persones migrades i refugiades es desenvoluparà, com ja s’està fent:

  • Oferint serveis de primera acollida i orientació bàsica a persones nouvingudes, entre les quals preveiem que durant els propers mesos s’incrementarà el nombre de persones d’origen ucraïnès. Des del SJM seguirem informant i orientant totes les persones sobre els seus drets i canalitzant-les cap al sistema d’acollida de refugiats.
  • Desenvolupar projectes que facilitin la incorporació i la integració de les persones migrades i sol·licitants d’asil a la societat, amb l’accent en la dimensió comunitària i afavorint la creació de xarxes de suport.
  • Sostenint i ampliant els projectes d’hospitalitat, en els quals són acollides les persones -de qualsevol origen- que -per qualsevol motiu- no tenen possibilitat d’accedir al sistema oficial de protecció, així com les que necessiten protecció durant períodes més llargs perquè la vulnerabilitat de la seva situació personal, social o familiar així ho requereix. Alhora i en la mesura que sigui necessari, participarem en l’oferta d’acolliments temporals d’emergència davant de la possibilitat de col·lapse temporal del sistema de primera acollida.

Així, a curt termini, el nostre repte serà enfortir la nostra capacitat d’atenció per ampliar la resposta a la realitat, ja sigui per l’arribada de persones d’origen ucraïnès que se sumen a les que ja estem acompanyant, com per la disminució de recursos disponibles per a projectes que vagin més enllà de l’atenció a l’emergència. En alguns territoris ja s’han iniciat accions dirigides a donar resposta a necessitats detectades a nivell local per part de les organitzacions que formen part de la xarxa SJM.

A mitjà i llarg termini, la nostra major aportació serà continuar enfortint la nostra xarxa de llars i comunitats d’hospitalitat, per a què segueixin estant al servei de les persones en situació de més vulnerabilitat, afavorint-ne la inclusió comunitària i la vida compartida. L’SJM vol ajudar a canalitzar i fer sostenible en el temps la solidaritat ciutadana intentant articular aquests esforços amb el conjunt de la resposta a Ucraïna i, de fons, amb les realitats de la mobilitat humana forçosa que són manifestacions globals d’una qüestió estructural d’inestabilitat i violència global.

POTS SECUNDAR AQUÍ EL TREBALL D’EMERGÈNCIA AMB LA POBLACIÓ UCRAÏNESA DESPLAÇADA

Assemblea SJM 2021: Llavors de Resistència

Els dies 10,11 i 12 de novembre passats el Servei Jesuïta a Migrants (SJM) va celebrar l’Assemblea Anual 2021 a Madrid, on van participar al voltant de 70 persones de les entitats de la xarxa amb el lema «Llavors de Resistència». Una trobada que va tenir lloc a la Casa de Ejercicios de las Esclavas de Cristo Rey.

Vam començar l’Assemblea dimecres 10 de novembre, quan va tenir lloc la benvinguda i acollida a partir de les 19h. Després del sopar, es va organitzar un espai de vetllada com a primera presa de contacte i trobada entre els participants de l’Assemblea.

Dijous al matí vam començar amb una Benvinguda Institucional, on María del Carmen De la Fuente, coordinadora de SJM, juntament amb Luis Arancibia, Delegat del Sector Social, van presentar els principals reptes i èxits de la xarxa, fent al·lusió al lema de resistència per seguir acompanyant el dia a dia. Després d’aquesta presentació, amb l’objectiu d’emmarcar la nostra acció i posar cara a les realitats que es veuen en l’atenció i l’acompanyament de les persones migrants l’últim any, va tenir lloc la dinàmica «Els rostres que veiem». A través de cares de persones que s’acompanyen, es van presentar testimonis amb qui poguéssim observar de manera més propera quines històries es veuen en diverses de les àrees i dimensions de treball, des de la frontera sud i CIE, fins a l’acolliment residencial i la inclusió sociolaboral .

Dimecres al matí es va tancar amb l’ull posat a on ens trobem. Un autodiagnòstic per visibilitzar on estan posades les capacitats de les obres i les connexions de la xarxa. Amb aquesta finalitat es van crear 5 grups de treball, cadascun amb una dimensió: protecció, acolliment, residencial, inclusió i convivència. S’hi van identificar elements que en definissin cadascuna, dificultats i reptes presents, i connexions amb les altres dimensions. Per acabar amb la dinàmica, hi va haver una posada en comú entre tots els participants.

Finalment, com a part de la mateixa dinàmica, busquem on hem d’estar per canviar les coses, amb l’objectiu d’identificar les necessitats, els desafiaments i les oportunitats per acompanyar, servir i defensar les persones mirades. Per a aquest espai, partint del que es va dur a terme durant el matí, es va distribuir als participants en tres espais: Intervenció i Acompanyament, Enfortiment i Sostenibilitat i Sensibilització i Incidència. A cada espai identifiquem línies de força i eixos comuns per així després fer una posada en comú de totes les dimensions i entendre on hem d’estar per respondre a les necessitats i reptes de les persones migrants de la forma més eficaç i pertinent.

Divendres al matí va portar per títol ‘Claves de Resistencia’, on algunes de les companyes de la xarxa van transmetre les seves pròpies històries, testimonis de celebració en cadascun dels passos que fem al costat dels que acompanyem, servim i defensem, així com paraules de resistència i esperança que es van compartir per recolzar l’equip en els moments més difícils i continuar mirant endavant sense desistir.

Per acabar l’Assemblea, i abans de la foto en grup i el dinar de comiat, hi va haver un espai de tancament i recollida de l’Assemblea en clau interreligiosa, amb una activitat en què cada persona va compartir la paraula principal que ressona en aquesta Assemblea en un vaixell que navega al mar del dia a dia a l’acompanyament de les persones migrades.

Moltes gràcies a totes les entitats i els companys que van arribar a Madrid a compartir, gaudir i aprendre en aquesta trobada anual on vam recarregar forces i energies per continuar amb la nostra missió i reptes.

SJM és la xarxa d’organitzacions del Sector Social de la Companyia de Jesús, organitzacions que treballen en l’àmbit de les migracions, que són: Centro de Pueblos Unidos i Padre Rubio de la Fundación San Juan del Castillo (Madrid), Fundació Migra Studium ( Barcelona), Associación Claver-SJM (Sevilla), Fundación Ellacuría (Bilbao), SJM València, Red Íncola (Valladolid), Atalaya Intercultural (Burgos), Centro Padre Lasa (Tudela), Associación LoiolaEtxea (Donostia). Essent també part de la Red el Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones (UP Comillas, Madrid) i la Delegación Diocesana de Migraciones de Tànger (seu a Nador).

Jornada Mundial de l’Migrant i Refugiat 2021. «Cap a un ‘Nosaltres’ cada vegada més gran.

El proper diumenge 26 de setembre se celebra, com cada any, la Jornada Mundial del Migrant i Refugiat, amb l’objectiu de sensibilitzar la societat sobre els desafiaments constants que pateixen els migrants i refugiats al món, persones en situació de vulnerabilitat que busquen una vida digna en altres llocs.

És important no oblidar l’abast tan catastròfic que ha tingut la pandèmia en tots els racons de món, amb un major impacte en les persones més vulnerables de la societat, els drets humans de les quals han quedat a un costat. Per això, el Papa Francesc explica que “si coneixem la seva història, podrem comprendre’ls” i, d’aquesta manera, lluitar i vetllar pels drets de cada persona, entenent que milers de vides que es veuen obligades a deixar-ho tot enrere no han de quedar desemparades.

La (JMMR) Jornada Mundial de l’Migrant i Refugiat advoca per una conscienciació social que deixi a un costat, citant el Sant Pare, “la nostra por dels altres, dels desconeguts, dels marginats, dels forasters que truquen a la nostra porta a la recerca de protecció, seguretat i un futur millor “, enaltint la nostra humanitat, sense diferenciar una vida per la seva condició social o humana.

Persones sense igualtat d’oportunitats, destinades a fugir de les seves llars, famílies senceres marginades buscant un lloc on sentir-se segures. És una realitat innegable que cal combatre i, per això, la JMMR dóna suport i intercedeix pels seus drets de manera que puguem construir un “Nosaltres” universal en una societat que entengui que totes les vides són valuoses.

Per a més informació sobre la JMMR, accedeix aquí.

.

#Sumomicamino d’Hospitalitat per a les persones refugiades

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que es commemora el proper 20 de juny, des de la campanya Hospitalitat les organitzacions del Sector Social de la Companyia de Jesús a Espanya (la Xarxa Mimbre, el Servei Jesuïta a Migrants, Alboan i Entreculturas)  llancem, un any més, la iniciativa Camins de Hospitalitat.

Sota el lema #SumoMiCamino, convide la ciutadania a posar-se al lloc de les persones refugiades i desplaçades, i reclamem una Europa d’Hospitalitat i de defensa dels Drets Humans. Una Europa les fronteres de la qual (Canàries, els Alps, la Frontera Sud…) ens fan mal i ens interpel·len, i què, en els últims mesos, tot i el context de crisi sanitària que vivim, milers de persones i famílies en el món segueixen veient-se obligades a posar-se en camí.

Per una Europa d’Hospitalitat i Drets Humans.

Les causes que provoquen la fugida de les persones desplaçades forçosament, els obstacles que es troben al trànsit i les condicions a què s’enfronten al país de destinació posen les persones refugiades i migrants en situacions de desprotecció, discriminació i de vulneració constant dels seus drets.

Des del Sector Social de la Companyia de Jesús a Espanya no ens conformem davant d’aquesta realitat. Per això, ens vam unir en aquest Pacte per l’Hospitalitat en què seguim reclamant una resposta integral que defensi el dret a una migració segura en totes les seves fases, i que construeixi nous discursos, valors i maneres de convivència que ens permetin caminar cap a la construcció d’una família humana i una nova societat. I seguim, també, treballant amb elles, tant a Espanya com en altres països:

• Des de Entreculturas i Alboan, acompanyem les persones refugiades i desplaçades en més de 20 països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Assegurem que tinguin accés als serveis bàsics, posant un focus especial a fomentar l’apoderament de les dones a través d’iniciatives productives, i a assegurar que la infància refugiada rebi una educació de qualitat.

• Des del Servei Jesuïta a Migrants (SJM), a través d’experiències diverses d’hospitalitat (xarxes de famílies, comunitats d’acollida, patrocini comunitari …), busquem solucions estables per a l’acollida i integració de més de 320 persones refugiades i migrants que viuen al nostre país.

Des de la Red Mimbre, acompanyem els processos d’inserció socioeducatius i laborals de la infància, adolescència i les seves famílies en 13 barris de 6 ciutats espanyoles. Donant suport al seu creixement personal i vital des dels contextos socials, culturals i econòmics de clar desavantatge i vulnerabilitat on viuen, explicitant d’aquesta manera els seus drets, l’exercici de la justícia i solidaritat social. Bé en centres d’acolliment residencial o bé en el dia a dia dels seus barris.

#SumoMiCamino  de l’1 a el 20 de juny

Aquest any els Camins d’Hospitalitat tindran lloc, mantenint totes les mesures de seguretat necessàries, entre l’1 i el 20 de juny. Animem la ciutadania a:

Sumar el seu camí en el format que prefereixin (a través de caminades urbanes, senderisme, etc.).

Fer una lectura del nostre Pacte per a l’Hospitalitat i les nostres peticions polítiques al final del seu camí, i sumar-s’hi mitjançant la nostra petició a Visibles.

Difondre la iniciativa a través de les xarxes socials amb l’hashtag #SumoMiCamino.

I col·laborar amb la nostra xarxa de Hospitalitat, per ajudar-nos a seguir oferint acompanyament i acollida a les persones refugiades i migrants, tant en els països d’origen com en el seu trànsit i arribada a Espanya, i a seguir incidint i sensibilitzant per aconseguir unes polítiques justes.


Publiquem el nostre informe «Enfocar la mirada: cap a un model d’acollida integral que posi en el centre les persones»

Amb l’arribada de l’Covid-19 els Estats membres de la UE van començar a prendre mesures per limitar-ne el contagi: confinament, distància social, restriccions de mobilitat nacionals i internacionals … Aquestes mesures van tenir conseqüències directes en les persones sol·licitants de protecció internacional, tal com analitza el JRS Europa en el seu informe De mal a pitjor: el Covid-19 aprofundeix en les bretxes dels sistemes d’acollida de refugiats, publicació que estudia l’impacte de l’Covid-19 en les condicions d’acollida de persones refugiades.

En el cas d’Espanya es reconeixen elements comuns a allò que s’ha exposat a nivell europeu, encara que identifiquem particularitats relacionades amb les polítiques concretes adoptades a Espanya per atenuar la crisi sanitària, a més de coincidir amb el procés de transformació del nostre sistema d’acollida. En aquest context ens plantegem: Quines aportacions pot fer SJM a un nou model d’acollida? Quines lliçons apreses podrien sumar en el model?

D’aquesta reflexió neix el nostre informe Enfocar la Mirada, on oferim les lliçons apreses de l’estudi europeu i la visió de l’SJM sobre el sistema d’acollida a Espanya: cap a on ha d’anar encaminat i la nostra visió de com s’està donant resposta a les persones amb necessitats de protecció. Finalment, presentarem la nostra proposta de model comunitari, mitjançant el patrocini i la xarxa de comunitats d’hospitalitat.

Descarrega l’informe complet aquí

El Patrocini Comunitari com a forma d’Hospitalitat

Avançar cap a una cultura de l’acollida i la trobada, tal com ens insta el Papa Francesc en tantes ocasions, resulta fonamental per “buscar punts de contacte, estendre ponts, projectar una cosa que inclogui a tots […]. I el subjecte d’aquesta cultura és el poble “(Fratelli Tutti, 216).

El Patrocini comunitari com a model d’acollida posa el protagonisme en la societat civil i les seves institucions socials, com a actors fonamentals a l’hora d’acompanyar les persones refugiades que arriben al nostre país.

Andriuska Surga, és una de les professionals del Centre Pare Lhasa – que pertany a la xarxa d’entitats del Servei Jesuïta a Migrants a Espanya – que ha acompanyat el procés d’acollida de dues famílies sirianes que van arribar a Tudela (Navarra) el 6 d’abril sota aquest model de Patrocini Comunitari. Ens explica com ha estat i com està sent l’experiència.

Què és Patrocini Comunitari?

El patrocini comunitari és un model en el qual la pròpia comunitat és la que acull i acompanya integralment les famílies nouvingudes. No és més que obrir els braços i el cor a les persones i orientar-les, aconsellar-les, cuidar-les i respectar-les d’igual a igual; ser la xarxa de suport de persones que desconeixen l’entorn.

Es tracta que la pròpia població prengui consciència dels problemes, reconegui la necessitat d’un canvi i faci una recerca comuna de solucions, amb una actitud dinàmica que susciti iniciatives col·laboratives.

Per què voler involucrar-se en un programa de Patrocini Comunitari des del Centre Pare Lasa?

Des dels seus orígens, el Centre Pare Lasa pretén acompanyar, servir i defensar les persones migrants i en risc d’exclusió, a través d’intervencions psicosocials respectant els processos de cada persona i posant com a focus la comunitat i la implicació de la pròpia persona en el dit procés.

Les experiències de patrocini comunitari són un exemple de responsabilitat i esforç col·lectiu i compartit. No teníem cap dubte que Tudela, des de la calidesa de les persones que conformen la localitat, la diversitat que la caracteritza i la varietat de recursos, era un lloc idoni per dur a terme aquest projecte pioner a Espanya.

Com ha estat el procés? La preparació prèvia, formació dels equips i voluntaris involucrats en l’acollida, organització de la societat civil, acomodació d’habitatges, altres detalls …

Si haguéssim de resumir en tres paraules la fase prèvia a l’arribada ens quedaríem amb il·lusió, afecte i agraïment (amb tota la feina que això comporta).

Hem gaudit i après moltíssim durant el procés i ens sentim molt afortunats/des de la xarxa que mou aquest projecte. Entitats públiques i privades Internacionals, Estatals, Autonòmiques, Locals, de la xarxa de l’SJM, empreses familiars, comerços, persones a títol individual … En fi … Tota una família nombrosa que es mou al voltant d’aquest projecte “SOM”.

Com va ser la rebuda de les famílies?

Sense cap dubte el moment més emotiu d’aquest procés, fins al dia d’avui, ha estat l’aterratge d’aquest vol procedent d’Istanbul (el passat 6 d’abril). Sabíem que els mesos de preparació, el treball realitzat i l’afecte posat per part de totes les persones que formem part d’aquest projecte “SOM”, era una garantia. Però pel nostre cap només passaven sentiments d’admiració cap a aquestes valentes famílies que confiaven les seves vides a quelcom desconegut, a la recerca d’un futur millor; i al seu torn de nervis d’aconseguir transmetre la nostra més càlida acollida i garantir-los que no estan sols en aquesta nova etapa.

La presentació dels grups locals de patrocini (així és com s’anomena els grups de persones voluntàries) va ser una cosa indescriptible. Les mirades parlaven soles: es podia llegir d’una banda BENVINGUTS A CASA; i per l’altra GRÀCIES. Podríem estendre’ns molt més i tan sols portem 4 dies …

Una mirada als reptes per davant

Ens queden reptes per davant, molts reptes (gestionar expectatives, tràmits, burocràcies, aprenentatge de l’idioma, escolarització …) però el major d’ells, sens dubte, és no fallar-los. Seguirem treballant de manera coordinada amb totes les parts implicades des de l’afecte.