Informe CIE 2021: ‘Territori Hostil’

El 6 de juny presentem al Senat d’Espanya el nostre informe CIE 2021 “Territori Hostil: formes diverses d’hostilitat als CIE” , on analitzem les situacions i condicions d’aquests centres durant el darrer any. A l’acte, hi han participat com a moderadora Mª Carmen De la Fuente, coordinadora de SJM, Ana Bosch de Pobles Units i autora de l’informe, Eleva Davara com a voluntària de l’equip de visites CIE a Madrid, Josetxo Ordóñez de Migra Studium i autor de l’informe, i Josep Buades (Director de l’Associació Claver-SJM) com a autor principal de l’informe.

Ens trobem amb un any marcat per estrictes protocols per Covid-19 que han provocat aïllaments difícils per a les persones internades en aquests centres amb greus conseqüències per a la seva salut mental, a més d’una deficient atenció sanitària. Aquesta mancança d’òptims recursos mèdics s’aprecia no només pel que fa a la pandèmia sinó també a la intimitat nul·la dels pacients o l’escassetat de recursos sanitaris per poder atendre les persones i, a més, una inexistència d’atenció als problemes relacionats amb la salut mental, agreujats en la majoria dels casos per la tancada i les males condicions.

En aquest informe, enfoquem la nostra mirada i la nostra denúncia en tres formes d’hostilitat dels CIE l’any 2021:

  • Traves a la denúncia i la investigación d’agressions policials.
  • Deficiències en l’atenció médico-sanitária.
  • Obstacles a les visites de les organitzacions socials.

Totes aquestes hostilitats deriven en situacions insostenibles per a les persones migrants internades als centres, que veuen vulnerats els seus drets cada dia que passen tancades en condicions insalubres i inhumanes.

A més, moltes d’aquestes persones internades als CIE són adolescents als quals, sense determinar la seva edat ja que la seva documentació del lloc d’origen no és acreditada, prevalent abans les proves mèdiques (cosa que comporta un llarg període de temps tancats als CIE amb incertesa i empitjorant la seva situació física i mental) es vulnera el dret a la igualtat i no discriminació davant de la llei basada en l’interès superior del menor.

Les organitzacions socials vetllem abans que res pel tancament dels CIE. Davant de la improbabilitat actual que desapareguin, com demostra el fet de la construcció d’un nou centre a Algesires, ens trobem amb una lluita constant per la millora de les condicions d’aquests centres i oferim un acompanyament humà a les persones internades, encara que subjecte a moments de possibles restriccions.

POTS VEURE LA PRESENTACIÓ COMPLETA DE L’INFORME EN AQUEST ENLLAÇ.

DESCARREGA L’INFORME CIE 2021 COMPLET A TRAVÉS D’AQUEST ENLLAÇ.

DESCÀRREGA AQUÍ EL RESUM EXECUTIU DE L’INFORME CIE 2021.

DESCÀRREGA AQUÍ LA VERSIÓ ABREUJADA EN CATALÀ.

DESCÀRREGA AQUÍ LA VERSIÓ ABREUJADA EN ANGLÈS.

Vetlla davant del CIE de la Zona Franca per exigir-ne el tancament i demanar més hospitalitat

Més de dues-centes persones es van reunir el passat dissabte 22 de gener davant les portes del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Era la vuitena edició d’una vetlla de pregària que organitza el grup de la Fundació Migra Studium que visita habitualment els interns del CIE, i que va comptar amb l’adhesió d’una vuitantena d’entitats. Enguany, sota el lema “Prou internaments i expulsions. Volem hospitalitat!”, un crit clar, breu i concís. Un clam de denúncia i esperança.

La iniciativa ha servit per denunciar el sofriment injust i inútil que pateixen les persones migrants internades en aquests centres. Enguany, la gestió del CIE de Barcelona ha seguit marcada per la pandèmia, amb les portes tancades i les visites prohibides fins al 16 de juny que. Des de llavors, familiars i ONG hem pogut entrar-hi a comptagotes, i amb molts obstacles i limitacions. De nou, fa una setmana que s’ha tornat a perdre el dret a visites, segons ha dit el director, per un brot de coronavirus al centre. Aquesta privació de llibertat humilia, criminalitza i estigmatitza el conjunt de la població migrada, fet que repercuteix negativament en l’opinió pública.

La primera part de l’acte va consistir en la lectura dels testimonis recollits pels voluntaris i voluntàries de Migra Studium que visiten el Centre d’Internament. Els casos d’Ahmed, Adil, Salim i Karbal eren només una mostra de la realitat de patiment que es viu darrere els murs d’un CIE. Testimonis, escoltats en silenci, a les portes mateix del CIE, feien ressonar el dolor, la dignitat i la determinació. “Llegué a Europa con 15 años. Ahora, ya con 30, solo quiero poder establecerme aquí, hacer mi vida, pero las cosas no son tan fáciles. El día 58 de internamiento contacto con la voluntaria, manteniendo la esperanza de quedar en libertad.” deia l’Ahmed el dia abans que l’expulsessin; “Soledad, soledad y más soledad.” deia en Salim, expulsat a Algèria després de 30 dies d’internament, sense cap avís previ, hores abans que Algèria tanquès oficialment la seva frontera amb Espanya per la pandèmia.

L’hostilitat que representa el CIE s’ha contraposat amb els testimonis d’hospitalitat de l’Amadou i l’Hafid. Persones migrants o refugiades que han pogut comptar amb l’acollida i el suport de les famílies de la Xarxa d’Hospitalitat.

La nit freda, els murs i les tanques ofegaven, el ressò de la megafonia trencant la música i el silenci i la llunyania del lloc, van servir per tots els qui es van acostar a la Zona Franca, per prendre consciència d’un dels molts forats negres d’injustícia i patiment que genera el nostre món. Com acostuma a dir la gent de Migra Studium: “seguirem acompanyant i seguirem denunciant, fins que el darrer dels CIE tanqui”.

Assemblea SJM 2021: Llavors de Resistència

Els dies 10,11 i 12 de novembre passats el Servei Jesuïta a Migrants (SJM) va celebrar l’Assemblea Anual 2021 a Madrid, on van participar al voltant de 70 persones de les entitats de la xarxa amb el lema «Llavors de Resistència». Una trobada que va tenir lloc a la Casa de Ejercicios de las Esclavas de Cristo Rey.

Vam començar l’Assemblea dimecres 10 de novembre, quan va tenir lloc la benvinguda i acollida a partir de les 19h. Després del sopar, es va organitzar un espai de vetllada com a primera presa de contacte i trobada entre els participants de l’Assemblea.

Dijous al matí vam començar amb una Benvinguda Institucional, on María del Carmen De la Fuente, coordinadora de SJM, juntament amb Luis Arancibia, Delegat del Sector Social, van presentar els principals reptes i èxits de la xarxa, fent al·lusió al lema de resistència per seguir acompanyant el dia a dia. Després d’aquesta presentació, amb l’objectiu d’emmarcar la nostra acció i posar cara a les realitats que es veuen en l’atenció i l’acompanyament de les persones migrants l’últim any, va tenir lloc la dinàmica «Els rostres que veiem». A través de cares de persones que s’acompanyen, es van presentar testimonis amb qui poguéssim observar de manera més propera quines històries es veuen en diverses de les àrees i dimensions de treball, des de la frontera sud i CIE, fins a l’acolliment residencial i la inclusió sociolaboral .

Dimecres al matí es va tancar amb l’ull posat a on ens trobem. Un autodiagnòstic per visibilitzar on estan posades les capacitats de les obres i les connexions de la xarxa. Amb aquesta finalitat es van crear 5 grups de treball, cadascun amb una dimensió: protecció, acolliment, residencial, inclusió i convivència. S’hi van identificar elements que en definissin cadascuna, dificultats i reptes presents, i connexions amb les altres dimensions. Per acabar amb la dinàmica, hi va haver una posada en comú entre tots els participants.

Finalment, com a part de la mateixa dinàmica, busquem on hem d’estar per canviar les coses, amb l’objectiu d’identificar les necessitats, els desafiaments i les oportunitats per acompanyar, servir i defensar les persones mirades. Per a aquest espai, partint del que es va dur a terme durant el matí, es va distribuir als participants en tres espais: Intervenció i Acompanyament, Enfortiment i Sostenibilitat i Sensibilització i Incidència. A cada espai identifiquem línies de força i eixos comuns per així després fer una posada en comú de totes les dimensions i entendre on hem d’estar per respondre a les necessitats i reptes de les persones migrants de la forma més eficaç i pertinent.

Divendres al matí va portar per títol ‘Claves de Resistencia’, on algunes de les companyes de la xarxa van transmetre les seves pròpies històries, testimonis de celebració en cadascun dels passos que fem al costat dels que acompanyem, servim i defensem, així com paraules de resistència i esperança que es van compartir per recolzar l’equip en els moments més difícils i continuar mirant endavant sense desistir.

Per acabar l’Assemblea, i abans de la foto en grup i el dinar de comiat, hi va haver un espai de tancament i recollida de l’Assemblea en clau interreligiosa, amb una activitat en què cada persona va compartir la paraula principal que ressona en aquesta Assemblea en un vaixell que navega al mar del dia a dia a l’acompanyament de les persones migrades.

Moltes gràcies a totes les entitats i els companys que van arribar a Madrid a compartir, gaudir i aprendre en aquesta trobada anual on vam recarregar forces i energies per continuar amb la nostra missió i reptes.

SJM és la xarxa d’organitzacions del Sector Social de la Companyia de Jesús, organitzacions que treballen en l’àmbit de les migracions, que són: Centro de Pueblos Unidos i Padre Rubio de la Fundación San Juan del Castillo (Madrid), Fundació Migra Studium ( Barcelona), Associación Claver-SJM (Sevilla), Fundación Ellacuría (Bilbao), SJM València, Red Íncola (Valladolid), Atalaya Intercultural (Burgos), Centro Padre Lasa (Tudela), Associación LoiolaEtxea (Donostia). Essent també part de la Red el Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones (UP Comillas, Madrid) i la Delegación Diocesana de Migraciones de Tànger (seu a Nador).

Informe CIE 2020 «Raó jurídica i desraó política»

Publiquem l’Informe CIE 2020 ‘Raó jurídica i desraó política’, l’onzè estudi sobre Centres d’Internament d’Estrangers de la sèrie d’informes del SJM.

En aquesta ocasió el treball s’emmarca en l’atenció a l’internament en temps de coronavirus, la circumstància més rellevant el 2020. La insuficient atenció sanitària als CIE i la necessitat de millorar les seves capacitats de diagnòstic, tractament i derivació són fets que marquen la direcció de l’informe. De forma més concreta, en aquest estudi es tracta el cas de Samba Martine, congolesa morta al CIE d’Aluche en no rebre atenció sanitària, i la responsabilitat patrimonial de l’Estat amb la mare i la filla de Samba.

S’analitzen, a més, les qüestions estructurals de les quals SJM fa un seguiment any rere any: drets objecte de seguiment per part del Defensor el Poble, articulació entre l’observació practicada per la societat civil… Finalment, s’aborda el pla d’inversió en els CIE entre 2019 i 2024, elaborat amb la intenció de reformar els ja existents i emprendre l’obra d’un nou CIE a Algesires, voluntat política que confirma l’esforç pressupostari destinat a aquestes construccions.

Un any més llancem aquest informe per ajudar a mesurar i difondre l’abast exacte dels centres d’internament, oferint amb això una invitació al pensament crític sobre el que passa al seu interior per aconseguir la fi dels internaments cautelars de persones estrangeres i, fins que arribi aquest moment, una consecució garantida dels Drets Humans per a ells.

Descarrega aquí l’Informe CIE 2020 – espanyol

Descarrega l’Annex de dades estadístiques – Informe CIE 2020 SJM

Descarrega la versió en català

Descarrega la versió abreujada en anglès


Primera trobada de voluntaris del programa de visites a CIE

El passat 12 de maig, per primera vegada, es va celebrar una reunió de totes les persones voluntàries que formen part dels equips de visites als Centres d’Internament d’Estrangers de Barcelona, ​​València, Algesires i Madrid. Ha estat una trobada virtual on els mateixos voluntaris han tingut l’oportunitat de conèixer-se més i intercanviar experiències d’un treball comú, com és “acompanyar, servir i defensar” les persones que es troben internades en els CIE.

Voluntaris – antics i nous – han posat paraules a la quantitat de sentiments que desperta conèixer i acompanyar els qui estan privats de llibertat darrere les reixes “atrapasomnis“, com van definir els CIE. Durant la trobada Cristina Manzanedo i Ilham Ennmer, ens van compartir els seus testimonis, apropant-nos històries de vida amb què es crea un vincle que acompanya més enllà de les visites, i persones a qui pretenem tornar la dignitat que creuen haver perdut en estar internades en aquests centres.

La Cristina va relatar la seva història seguint molt de prop el cas de Samba Martine, dona congolesa morta al CIE de Madrid fa ja deu anys per una acumulació de negligències mèdiques i Ilham, per la seva banda, va compartir la seva experiència com a traductora al CIE d’Algesires, ciutat que, va assegurar, no va poder tornar a veure de la mateixa manera des que va començar el voluntariat; la seva percepció del lloc va canviar fins a les coses més quotidianes, com passejar pels seus carrers o banyar-se a la platja.

A la trobada es va destacar la importància de la feina en xarxa i la necessària convergència entre el treball jurídic i la mobilització ciutadana per aconseguir un món més just i lliure d’aquests Centres d’Internament d’Estrangers.

El sentiment general d’agraïment per poder compartir relats i carregar les piles els uns als altres, es barrejava amb aquelles sensacions compartides que sortien a la llum en parlar d’un treball tan dur “Impotència, però també esperança pel compromís de tantes petites persones”. A l’espai també hi va haver lloc per als suggeriments i ningú millor que aquelles persones que creuen les portes dels CIE per fer-ho.

AGRAÏM a totes les persones que lliuren el seu temps a acompanyar aquells que estan a l’altre costat dels murs d’un CIE, sent exemple de servei i testimoniatge d’esperança per continuar “remant tots cap a un mateix objectiu, deixant de banda les fronteres”.

S’ha demostrat que viure sense CIE és possible

Viure sense CIE és possible. Aquest és el missatge que ha volgut transmetre la Vetlla de pregària que s’ha celebrat aquest dissabte 30 de gener davant del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de Barcelona. 

Des del grup de visites al CIE de la Fundació Migra Studium hem organitzat per setè any consecutiu aquesta trobada en solidaritat amb els interns, amb l’adhesió de més de 60 entitats i col·lectius. Aquesta vegada hem hagut de limitar el nombre de participants, però la vetlla s’ha pogut seguir en directe a través d’Instagram.

Una vegada més, la iniciativa ha servit per denunciar el sofriment injust i inútil que pateixen milers de persones migrants internades en aquests centres. S’han llegit els testimonis d’interns, recollits pels voluntaris que els visiten. Alguns d’ells pateixen problemes de salut o són menors. Els seus relats posen en evidència les vulneracions de drets que es donen a l’interior dels CIE. “Sóc menor. No sé perquè estic aquí. Fa cinc dies que vaig arribar i no puc dormir ni menjar. Tinc por a la cel·la, al pati, al menjador”, explicava al voluntari un jove algerià que fou finalment deportat.

L’acte ha comptat amb l’assistència del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova que, davant les portes del CIE, ha reivindicat la necessitat d’acompanyar les persones internades. “Volem que sentin el nostre cor que els estima i que defensa els seus drets i la seva dignitat”.

El març de l’any passat, amb l’estat d’alarma per la pandèmia, el CIE va quedar buit i tancat, “durant set mesos s’ha demostrat que podem viure sense CIE”. Però el mes d’octubre els Centres d’Internament d’Estrangers s’han tornat a reobrir, en condicions encara més difícils, ja que estan prohibides les visites tant de familiars com d’entitats i ONG.

L’hostilitat que representa el CIE s’ha contraposat amb testimonis d’hospitalitat. Persones migrants o refugiades que han pogut comptar amb l’acollida i el suport de les famílies de la Xarxa d’Hospitalitat.

Durant la vetlla, que ha tingut una dimensió reivindicativa i contemplativa, s’han llegit textos de diferents tradicions religioses i s’han encès espelmes que representen el patiment de totes les persones que deixen la seva terra cercant un present i un futur millor.

El SJM renova la seva imatge corporativa

El Servei Jesuïta a Migrants – Espanya (SJM) renova la seva imatge corporativa per seguir consolidant la seva feina d’acompanyament, servei i defensa a les persones migrants i refugiades. Fa més de 10 anys SJM va néixer com una xarxa que aglutina les organitzacions socials jesuïtes que treballen en diverses ciutats acompanyant la població migrant. En els últims temps, la xarxa s’ha anat consolidant en més espais de la geografia espanyola. Aquest canvi que afronta ara l’entitat respon a la missió i visió que ens ha acompanyat des de les nostres arrels: la necessitat de respondre als canvis socials i la convicció que la mobilitat i l’adaptació és una qualitat i una condició intrínseca de tots els éssers humans.

Aquesta renovació d’imatge i de la pàgina web suposa una aposta actualitzada que ens ajuda a comunicar qui som en el nostre context actual. El nou logo respon a una figura simplificada, moderna i estilitzada, amb un color coherent amb el del Sector Social de la Companyia de Jesús, al qual pertany SJM. La tipografia suau simbolitza la proximitat i la calidesa amb què el personal professional i voluntariat desenvolupen la seva tasca diària.

La ‘m’ de migrants representa la nostra essència principal: la part superior representa un pont d’acostament a altres cultures i religions, on la diversitat és riquesa i la discriminació no té lloc. La part inferior està formada per tres braços que responen a les tres paraules que configuren el lema de l’organització germana del SJM, el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS): acompanyar, servir i defensar.

SJM és una xarxa d’entitats que treballen per la defensa dels drets de les persones migrants i el seu ple accés a la ciutadania, presents en 10 ciutats del territori: Barcelona (Migra Studium), Bilbao (Fundación Ellacuría), Burgos (Atalaya Intercultural) , Madrid (Pueblos Unidos-Padre Rubio), Sant Sebastià (Assoc. Loiolaetxea), Sevilla (Assoc. Claver), Tudela (Centro Lasa), València (SJM Valencia), Valladolid (Red Íncola), a més d’una oficina tècnica a Madrid i una altra d’atenció a Melilla.

Publiquem l’Annex de l’Informe CIE 2019 Deu anys mirant cap a una altra banda

Publiquem l’Annex de l’Informe CIE 2019 amb les xifres oficials del Ministeri de l’Interior que, aquest any, arriben mesos tard i amb poques dades, cosa que incompleix la Llei de transparència.

Encara que el SJM ha desenvolupat sempre els seus informes anuals contrastant les xifres facilitades pel Govern espanyol, aquest cop s’ha publicat sense la major part. Es tracta d’un fet injustificable, fins i tot malgrat la Covid-19. Tal com s’apunta a l’annex, «la falta d’informació obre molts interrogants, no només sobre els motius subjectius de la manca de transparència, sinó també per les realitats objectives que implica cada dada».

L’Informe CIE 2019 al qual annexem aquesta publicació, Deu anys mirant cap a una altra banda, es tracta de la desena publicació d’anàlisi i investigació sobre la situació dels CIE. Aquest treball anual estudia la llista llarga de vulneracions de drets que es donen dins d’aquests centres, analitza el Reglament CIE (que s’incompleix de manera constant i permanent, amb un model carcerari que no garanteix els drets recollits en el seu contingut) i sintetitza les xifres d’allò que els equips del SJM observen en les visites que es fan.

Les dades que apareixen a l’annex d’aquest informe 2019 es divideixen en tres seccions: una llista de vuit punts que retraten l’internament segons les xifres oficials, les xifres sobre internament i la visió sobre els CIE que hi ha en aquest moment a Espanya.