El que va a passar divendres passat a la frontera de Melilla és conseqüència d’una política migratòria deshumanitzadora

• Els jesuïtes lamenten profundament les vides perdudes a Nador divendres passat i reclamen la necessitat de vies d’accés a la protecció legals i segures.

• Els advocats de Servei Jesuïta a Migrants presten assistència lletrada a algunes de les persones que han arribat a Melilla i els expedients de devolució dels quals han estat paralitzats en haver expressat la seva intenció de sol·licitar protecció internacional.

• Entrecultures i Alboan treballen en aliança amb organitzacions locals d’atenció a persones migrants en trànsit a Nador i Tànger, així com a molts dels països d’origen.

• Denunciem que aquests fets succeeixen com a conseqüència d’una perspectiva única de seguretat i ferri control a la frontera, on s’observa una absència d’assistència humanitària i vulneracions greus de drets humans.

Madrid/Melilla, dilluns 27 de juny de 2022. Les obres socials de la Companyia de Jesús treballant a la frontera sud lamentem profundament la mort de, segons xifres de les autoritats marroquines, almenys 23 persones quan intentaven saltar la tanca a la zona de Barri Xinès de Melilla el passat divendres 24 de juny. A les imatges gravades a la banda marroquina de la frontera s’aprecia la duresa del dispositiu policial i un tracte inhumà per repel·lir aquest intent d’accés, fets preocupants que poden suposar vulneracions de drets humans.

D’altra banda, com ha passat en situacions similars prèvies, a la banda espanyola s’observen rebutjos a la frontera de persones lesionades, algunes de les quals podrien ser menors d’edat, totes amb més que probable perfil de protecció internacional. El Servei Jesuïta a Migrants, Entrecultures i Alboan demanen al Govern d’Espanya que es valgui dels canals diplomàtics perquè les autoritats marroquines obrin una investigació rigorosa que aclareixi les circumstàncies en què aquestes persones han perdut la vida a la frontera, així com la identificació de les persones mortes i la posada en coneixement dels seus familiars.

El que va passar a la frontera de Melilla és conseqüència d’una política migratòria i de gestió de les fronteres inhumana i irresponsable. La insuficiència de vies segures i legals eficaces per accedir al territori europeu i a la protecció internacional obliga les persones que fugen de situacions de conflicte, violència o escassetat de mitjans de vida a posar en risc la seva vida i la seva integritat física. I en aquest context el que s’observa són situacions de duresa excessiva per part de les autoritats que tristament desemboquen en nombroses vulneracions de drets i, en ocasions, en morts. Per desgràcia, a la frontera preval la perspectiva de seguretat per sobre de la humanitària.

L’equip jurídic de SJM treballa acompanyant i prestant assistència lletrada a alguns dels joves que van aconseguir arribar al CETI de Melilla divendres passat, la voluntat de sol·licitar protecció internacional dels quals està sent respectada i actualment tramitada. Això suposa la paralització de qualsevol procediment de devolució incoat. La majoria dels joves provenen del Sudan, un país immers en una greu crisi social i amb altes taxes de reconeixement de protecció per part d’Espanya. Cal recordar que el CETI no és una dependència policial i que les persones que hi són no han de ser privades de llibertat.

Entreculturas, Alboan i l’SJM demanen una revisió de les polítiques europees en matèria exterior. El desviament de fons de cooperació per a control migratori ha d’acabar immediatament i el nou Pacte Europeu de Migració i Asil ha de ser més garantista amb els drets de les persones migrants i refugiades. Igualment demanem una coherència més gran del Govern espanyol amb el que estableix l’avantprojecte de Llei de Cooperació en què es recull l’objectiu de “fomentar un enfocament integral de la migració centrat en les persones i els seus drets”.

Després d’anys de treball en aquesta frontera sud, una de les més desiguals del món, en aquesta crisi hi ha en joc la coherència amb els valors i principis europeus, així com la nostra capacitat per construir un futur just, pacífic i sostenible que només serà possible sota principis democràtics i garantia de drets.

CONSULTA LA NOTA COMPLETA

Anàlisi de la proposta de reforme del Reglament d’Estrangeria.

Al Consell de Ministres de 31 de maig de 2022, es va acordar autoritzar al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions la tramitació administrativa urgent d’un projecte de Reial Decret que modifiqui el Reglament d’Estrangeria. La tramitació urgent implica prescindir d’alguns tràmits (com la consulta pública) i la reducció de terminis d’altres com la informació pública.

Divendres 3 de juny es va obrir el termini d’audiència i d’informació pública per recollir aportacions de la societat civil durant 7 dies hàbils, fins al dilluns 13 de juny. S’ha sotmès a informació pública un projecte de Reial decret que modificaria 18 articles del Reglament d’Estrangeria, acompanyat de la Memòria d’Anàlisi d’Impacte Normativa.

4 IDEES CLAU DE POSICIONAMENT DE SJM SOBRE LA REFORMA:

• Moltes persones continuen estant fora de la normativa: el caràcter utilitarista de les propostes deixa al marge la realitat de la migració forçosa. A més, no s’acaba amb la precarietat existent en aquests sectors, obvia elements d’inclusió social no encaminats a l’ocupació i no preveu la desprotecció que es genera durant els terminis de tramitació administrativa.

• Tracta d’establir procediments d’estrangeria més simples i àgils, encara que amb mesures insuficients per permetre millores a curt termini.

• Amplia i flexibilitza les figures d’arrelament, eliminant algunes barreres i creant una nova figura de regularització.

• Genera itineraris més perllongats i sostenibles de contractació en origen per a una migració legal i segura, encara que circular – centrada en l’ocupació i amb obligació de retorn al país d’origen.

CONSULTA AQUÍ EL POSICIONAMENT COMPLET D’ANÀLISI SOBRE LA REFORMA DEL REGLAMENT D’ESTRANGERIA

Dia Mundial de les Persones Refugiades: Hospitalitat sí, Hospitalitat siempre.

(Text publicat originalment a Papers núm. 262, abril 2022, de Cristianisme i Justícia. Autors: Mª Carmen de la Fuente, coordinadora de SJM, i Santi Torres, president del patronat de Migra Studium).

Més de 100 milions de persones al món s’han vist forçades a abandonar les seves llars per diverses causes: guerres, conflictes, violència, canvi climàtic, escassetat de recursos, empobriment… Al Dia Mundial de les Persones Refugiades, 20 de juny, fem una crida a l’hospitalitat com a forma d’actuar davant d’aquesta realitat.

Hi ha coses que no estan al nostre abast i menys ara, però sí que és al nostre abast escoltar i estar molt atents a la realitat que ens va arribant. I aquesta realitat ens demana situar-nos al costat de les persones, acostar-nos als qui pateixen i fer-ho amb urgència, desplegant l’ajuda que sigui necessària per a qui ha d’abandonar casa sense saber si hi podrà tornar. Però no només això: hem d’anar més enllà, com va fer el bon samarità que, després de guarir les ferides de la persona necessitada que es va trobar pel camí, se’n va fer càrrec (Lc 10, 25-37). Nosaltres també hem de trobar la manera d’oferir hospitalitat… sempre.

TEXT COMPLET AQUÍ (web Cristianisme i Justícia)

Camins d’Hospitalitat, Camins de Pax

Un any més s’engega la iniciativa de Camins d’Hospitalitat. Aquest 2022 en què el món encara s’està recuperant dels efectes de la pandèmia, de nou tenim una guerra a Europa. En aquest context s’aprecia com la cultura d’hospitalitat, solidaritat i acollida es fa més necessària que mai per oferir respostes de protecció als qui fugen de la violència, la manca de recursos o el canvi climàtic. Els casos d’Ucraïna, però també de conflictes vigents i oblidats, com Síria, Iemen, Etiòpia i d’altres, ens interpel·len a respondre davant d’aquesta situació.

Aquest any, els Camins d’Hospitalitat són Camins de Pau. Mitjançant aquesta mobilització simbòlica que s’està organitzant a molts llocs d’Espanya, alcem la veu per reclamar una cultura d’hospitalitat i de pau, com l’únic camí possible per a la convivència harmoniosa i enriquidora entre diverses religions i cultures.

Aquest 2022, la iniciativa de Camins d’Hospitalitat s’allarga en el temps. Si bé en anys anteriors les activitats se cenyien al voltant del Dia Internacional de les Persones Refugiades (20 de juny), es proposa ampliar els marcs temporals per facilitar que les caminades puguin tenir lloc en diferents moments de l’any, aprofitant la crida de les diferents dates simbòliques. Per això, convidem a caminar aquest any també al voltant de la Jornada Mundial del Migrant i Refugiat (25 de setembre), impulsada pel Papa Francesc amb el lema de ‘Construir el futur amb els migrants i els refugiats’, així com a la data assenyalada del Dia Internacional de les Persones Migrants (18 de desembre).

A la web de la iniciativa es pot accedir a tota la informació sobre aquesta acció. A més, s’anima els participants a compartir i fer arribar fotos i testimonis amb el ht #SumaTuCamino a xarxes socials o bé al correu electrònic contacto@hospitalidad.es per poder prendre consciència de la xarxa d’hospitalitat que junts i juntes conformem.

VISITA AQUÍ EL WEB DE CAMINS D’HOSPITALITAT 2022 (EN 4 IDIOMES)

Informe CIE 2021: ‘Territori Hostil’

El 6 de juny presentem al Senat d’Espanya el nostre informe CIE 2021 “Territori Hostil: formes diverses d’hostilitat als CIE” , on analitzem les situacions i condicions d’aquests centres durant el darrer any. A l’acte, hi han participat com a moderadora Mª Carmen De la Fuente, coordinadora de SJM, Ana Bosch de Pobles Units i autora de l’informe, Eleva Davara com a voluntària de l’equip de visites CIE a Madrid, Josetxo Ordóñez de Migra Studium i autor de l’informe, i Josep Buades (Director de l’Associació Claver-SJM) com a autor principal de l’informe.

Ens trobem amb un any marcat per estrictes protocols per Covid-19 que han provocat aïllaments difícils per a les persones internades en aquests centres amb greus conseqüències per a la seva salut mental, a més d’una deficient atenció sanitària. Aquesta mancança d’òptims recursos mèdics s’aprecia no només pel que fa a la pandèmia sinó també a la intimitat nul·la dels pacients o l’escassetat de recursos sanitaris per poder atendre les persones i, a més, una inexistència d’atenció als problemes relacionats amb la salut mental, agreujats en la majoria dels casos per la tancada i les males condicions.

En aquest informe, enfoquem la nostra mirada i la nostra denúncia en tres formes d’hostilitat dels CIE l’any 2021:

  • Traves a la denúncia i la investigación d’agressions policials.
  • Deficiències en l’atenció médico-sanitária.
  • Obstacles a les visites de les organitzacions socials.

Totes aquestes hostilitats deriven en situacions insostenibles per a les persones migrants internades als centres, que veuen vulnerats els seus drets cada dia que passen tancades en condicions insalubres i inhumanes.

A més, moltes d’aquestes persones internades als CIE són adolescents als quals, sense determinar la seva edat ja que la seva documentació del lloc d’origen no és acreditada, prevalent abans les proves mèdiques (cosa que comporta un llarg període de temps tancats als CIE amb incertesa i empitjorant la seva situació física i mental) es vulnera el dret a la igualtat i no discriminació davant de la llei basada en l’interès superior del menor.

Les organitzacions socials vetllem abans que res pel tancament dels CIE. Davant de la improbabilitat actual que desapareguin, com demostra el fet de la construcció d’un nou centre a Algesires, ens trobem amb una lluita constant per la millora de les condicions d’aquests centres i oferim un acompanyament humà a les persones internades, encara que subjecte a moments de possibles restriccions.

POTS VEURE LA PRESENTACIÓ COMPLETA DE L’INFORME EN AQUEST ENLLAÇ.

DESCARREGA L’INFORME CIE 2021 COMPLET A TRAVÉS D’AQUEST ENLLAÇ.

DESCÀRREGA AQUÍ EL RESUM EXECUTIU DE L’INFORME CIE 2021.

DESCÀRREGA AQUÍ LA VERSIÓ ABREUJADA EN CATALÀ.

DESCÀRREGA AQUÍ LA VERSIÓ ABREUJADA EN ANGLÈS.

Guia práctica per a la tramitación del permís de residència i tribal a Espanya

Des del Servei Jesuita a Migrants(SJM) publiquem una Guia Pràctica amb les claus per tramitar permisos de residència i treball per a menors tutelats i joves extutelats migrants.

La reforma del Reglament d’Estrangeria de novembre del 2021, amb l’entrada en vigor del Reial decret 903/2021, ha marcat un abans i un després en la regulació jurídica dels joves que migren sols cap a Espanya. La normativa anterior plantejava requisits que la majoria dels joves no podien complir, i havien d’enfrontar-se a nombrosos obstacles que els impedien continuar amb els plans de futur i assolir els seus somnis. En comptes d’això, comptem actualment amb un marc normatiu més flexible que s’adapta millor a les particularitats dels menors estrangers no acompanyats i joves extutelats.

Amb la publicació d’aquesta guia busquem oferir a totes les persones que treballen al seu dia a dia amb la infància i joventut migrant i als mateixos joves estrangers algunes claus perquè puguin realitzar els tràmits necessaris per mantenir o obtenir una autorització de residència i treballque els ajudi en el seu camí a l’autonomia i la inserció sociolaboral. S’hi inclouen els aspectes que cal tenir en compte des de la seva arribada a territori espanyol fins a la seva regularització un cop assolida la majoria d’edat, així com la renovació d’aquestes autoritzacions.

Busquem aportar un enfocament pràctic, compartint els passos a seguir i la documentació necessària a presentar per evitar que aquests joves caiguin en una situació d’irregularitat sobrevinguda, i participar en el foment de bones pràctiques que alleugereixin els processos burocràtics i se centrin en allò més important: l’acompanyament i la inclusió de tots els joves que són a Espanya.

L’acció de l’SJM per a l’acollada de persones desplazadas d’Ucrania

Context

Segons estimacions de la Comissió Europea, entre 2,5 i 6,5 milions d’ucraïnesos es poden veure  obligats a desplaçar-se a causa del conflicte armat, i entre 1,2 i 3,2 milions sol·licitaran protecció internacional. Davant d’aquesta realitat, acollim amb satisfacció la resposta dels Estats Membres de la UE que ha activat el procediment per proporcionar protecció temporal en casos de màxima afluència de persones refugiades, tal i com preveu la Directiva de Protecció Temporal, atorgant als refugiats ucraïnesos automàticament una autorització de residència i treball als estats membres.

Volem subratllar que totes les persones que fugen del conflicte a Ucraïna haurien de poder sortir del país, independentment de la seva nacionalitat. Un cop estiguin fora de perill, i en condicions d’acollida adequades, les necessitats de protecció dels nacionals de tercers països que no siguin ucraïnesos podran avaluar-se d’acord amb els procediments existents i es podrà i caldrà facilitar la repatriació dels que vulguin tornar als seus països de origen.

A més de la resposta immediata, els Estats Membres de la UE han de debatre i acordar ràpidament un pla de repartiment de responsabilitats, que inclogui mesures clares de reubicació, per garantir que la càrrega de treball dels països veïns d’Ucraïna es mantingui sota control i que es puguin assegurar les normes de protecció i les condicions d’acolliment de la UE. Finalment, també és imprescindible reconèixer les necessitats de protecció dels ucraïnesos que ja eren fora del país quan va començar el conflicte.

El Govern espanyol s’ha compromès a adoptar les mesures necessàries per a què les persones d’origen ucraïnès puguin romandre i treballar al nostre país, accedir a l’atenció sanitària i educativa, així com als ajuts socials que els corresponguin. En aquest sentit, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha iniciat els contactes i els tràmits per coordinar i preparar el dispositiu d’acollida de persones procedents d’Ucraïna. En diàleg amb les comunitats autònomes i les entitats del sistema d’acollida a refugiats, està desenvolupant els canals d’informació i accés a la protecció i els drets d’acollida, establint punts d’atenció a cada província per atendre les persones ucraïneses.

Criteris comuns d’actuació de l’SJM

En un context com l’actual, ens sentim commogudes per la realitat i sorgeix de nosaltres el desig d’actuar, d’aportar el nostre gra de sorra a l’acolliment de persones que fugen de la guerra. En aquest moment d’urgència és fonamental equilibrar el desig d’exercir hospitalitat amb la necessitat de fer-ho en base a criteris que sostenen la nostra manera de procedir.

Universalitat, que ens condueix a no fer distinció entre persones refugiades i/o migrades en d’altres circumstàncies. La nostra mirada compassiva i la nostra solidaritat es fa extensiva al conjunt de les persones que diàriament abandonen casa seva, de tants països (Síria, Afganistan, Ucraïna, Mali, Sudan, Iemen, Colòmbia, Veneçuela, El Salvador, Nicaragua) sigui quina sigui la causa , i que són víctimes de diverses formes de violència en el trànsit i a les fronteres. En aquest sentit el nostre primer objectiu és continuar oferint atenció a les persones que ja estem acompanyant i alhora mantenir les nostres portes obertes per a les que puguin arribar en el futur.

Major necessitat, que focalitza la nostra atenció en els “forats” del sistema de protecció internacional i en l’acompanyament a les persones migrades i refugiades més vulnerables, especialment les que queden al marge de la protecció. Per això tenim en compte:

  • La subsidiarietat: evitar substituir l’acció de l’estat i la creació de sistemes paral·lels de protecció.
  • La complementarietat: donar suport i estendre el sistema de suport i integració en aquells punts en què aquest és feble i insuficient.
  • L’addicionalitat: per estendre les possibilitats de migració legal i segura i augmentar la capacitat d’acollida de l’estat amb programes de patrocini comunitari o altres vies alternatives.
  • La integralitat: atendre els processos d’inclusió i d’integració sostenibles i de llarg recorregut per promoure la inclusió i la participació de les persones d’origen estranger.

Coordinació i treball en xarxa, articulant les nostres capacitats, recursos i energies amb les d’altres organitzacions amb què compartim treball i missió, perquè sabem que d’aquesta manera donen més fruit.

El paper de l’SJM savant les migrations forçades

En aquest marc, l’aportació de les organitzacions del Servei Jesuïta a Migrants, i de moltes altres, que tenen com a missió l’acollida de persones migrades i refugiades es desenvoluparà, com ja s’està fent:

  • Oferint serveis de primera acollida i orientació bàsica a persones nouvingudes, entre les quals preveiem que durant els propers mesos s’incrementarà el nombre de persones d’origen ucraïnès. Des del SJM seguirem informant i orientant totes les persones sobre els seus drets i canalitzant-les cap al sistema d’acollida de refugiats.
  • Desenvolupar projectes que facilitin la incorporació i la integració de les persones migrades i sol·licitants d’asil a la societat, amb l’accent en la dimensió comunitària i afavorint la creació de xarxes de suport.
  • Sostenint i ampliant els projectes d’hospitalitat, en els quals són acollides les persones -de qualsevol origen- que -per qualsevol motiu- no tenen possibilitat d’accedir al sistema oficial de protecció, així com les que necessiten protecció durant períodes més llargs perquè la vulnerabilitat de la seva situació personal, social o familiar així ho requereix. Alhora i en la mesura que sigui necessari, participarem en l’oferta d’acolliments temporals d’emergència davant de la possibilitat de col·lapse temporal del sistema de primera acollida.

Així, a curt termini, el nostre repte serà enfortir la nostra capacitat d’atenció per ampliar la resposta a la realitat, ja sigui per l’arribada de persones d’origen ucraïnès que se sumen a les que ja estem acompanyant, com per la disminució de recursos disponibles per a projectes que vagin més enllà de l’atenció a l’emergència. En alguns territoris ja s’han iniciat accions dirigides a donar resposta a necessitats detectades a nivell local per part de les organitzacions que formen part de la xarxa SJM.

A mitjà i llarg termini, la nostra major aportació serà continuar enfortint la nostra xarxa de llars i comunitats d’hospitalitat, per a què segueixin estant al servei de les persones en situació de més vulnerabilitat, afavorint-ne la inclusió comunitària i la vida compartida. L’SJM vol ajudar a canalitzar i fer sostenible en el temps la solidaritat ciutadana intentant articular aquests esforços amb el conjunt de la resposta a Ucraïna i, de fons, amb les realitats de la mobilitat humana forçosa que són manifestacions globals d’una qüestió estructural d’inestabilitat i violència global.

POTS SECUNDAR AQUÍ EL TREBALL D’EMERGÈNCIA AMB LA POBLACIÓ UCRAÏNESA DESPLAÇADA

Informe Lumen VII: Analitzem les polítiques d’integració i inclusió de la Unió Europea a l’Agenda de Migracions

En aquest setè lliurament dels informes breus Lumen volem aprofundir en les iniciatives que està desenvolupant la Unió Europea dins de la seva Agenda de Migracions per als propers anys.

En concret, analitzem el Pla d’Acció per a la Integració i la Inclusió de la Comissió Europea. Aquest document és un dels instruments que desenvolupen el Pacte Europeu sobre Migració i Asil a la Unió Europea al qual dediquem el primer informe Lumen. La mirada que proposem tracta de posar en context les dues propostes i analitzar els pilars i les grans coordenades del full de ruta per a la migració que s’està construint. A la llum de les dades que ajuden a contrastar-ho, recollim les claus sobre les seves implicacions en termes del relat sobre les migracions, les polítiques específiques i les oportunitats i els desafiaments que ens presenta.

El nou full de ruta de la Unió Europea s’estructura en tres grans eixos: control de fronteres, control de fluxos i impuls de polítiques generals de cohesió social amb suports específics a l’accés a drets per a grups vulnerables específics.

En termes de la narrativa, la defensa de la integració com un compromís bidireccional i que requereix l’aportació de la societat en conjunt ens sembla positiva. Tot i això, reforça la idea d’“un estil de vida europeu” en què els elements de radicalització són un factor exogen que d’alguna manera es produeixen a causa dels efectes de la migració.

El Pla sembla respondre més a la immigració que la UE vol tenir que a la que realment té. La proposta se centra en quatre eixos principals com a elements clau en els processos d’integració: educació, ocupació, salut i habitatge. La realitat dels fluxos migratoris mixtos, de la immigració irregular i de la migració forçosa col·loca les persones migrants en situacions de vulnerabilitat profunda que requereix, no de polítiques i mesures puntuals, sinó de plans integrals.

El marc d’acció té dues implicacions principals. D’una banda, orienta les polítiques i les narratives dels estats membres afectant al final les eines de finançament del treball amb la població migrada. D’altra banda, obre el debat sobre les vies efectives de migració legal on tenim la responsabilitat de participar.

Informe Lumen VI: ‘La vida sense documentació: un camí ple d’obstacles’

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Migrants, que celebrem el pròxim 18 de desembre, publiquem El sisè lliurament dels informes breus tècnics LUMEN. Aquesta vegada, l’informe, que porta pel títol ‘La vida sense documentació: un camí ple d’obstacles’, aborda el tema de la irregularitat administrativa en què es troben milers de persones estrangeres a Espanya i les situacions de vulnerabilitat i exclusió que han de viure.

La irregularitat (comunament coneguda com «estar sense papers») és una mera situació administrativa, no implica delicte ni té caràcter penal. Pot afectar molts perfils diferents de població migrant i per diversos motius. Algunes  tot just acaben d’arribar a Espanya i veuen acabada la vigència del seu visat, mentre que altres poden portar diversos anys vivint en situacions d’irregularitat prolongada. En aquests casos, moltes persones se veuen abocades a l’economia informal com a forma de sobreviure (amb el risc de patir explotació i abús en les condicions laborals), situacions d’exclusió financera (sense poder obrir comptes bancaris), o viure amb por d’una possible detenció i posterior expulsió.

Per poder accedir a la regularització, la llei contempla la figura de l’arrelament social. Tanmateix, un dels requisits és de difícil compliment, ja que demana un contracte de treball d’una durada no menor a un any. Aquesta circumstància no s’ajusta a la realitat del mercat laboral espanyol, on la precarietat i la temporalitat són molt elevades, especialment en els sectors que ocupen en la seva majoria aquest col·lectiu. A més, els terminis burocràtics per resoldre les sol·licituds de regularització rara vegada es compleixen en els períodes establerts. L’Administració té l’obligació de respondre, però no reconeix els drets de les persones sol·licitants a l’incomplir aquests terminis, una circumstància que es podria resoldre dedicant-hi els recursos adequats.

Les situacions d’irregularitat administrativa comporten un alt grau d’angoixa, desesperació i por a les persones que s’hi troben. La riquesa cultural i socioeconòmica que aporten els nostres veïns i veïnes té un valor incalculable. Per això a SJM estem cridats a acostar-nos a la realitat que pateixen i a defensar els seus drets. Hem de denunciar les situacions de violència i exclusió que pateixen com a conseqüència, en molts casos, de l’impacte de la irregularitat administrativa, i treballar per poder exercir com a ciutadans i ciutadanes de ple dret i viure amb dignitat.

Presentem l’informe ‘La desprotecció de la infància no acompanyada a frontera’

En conjunt amb Entreculturas, Alboan, SJM Mèxic, i la Red de Documentación de las Organizaciones Defensoras de Migrantes de Mèxico (REDODEM) hem publicat l’informe La desprotecció de la infància no acompanyada a la frontera: Espanya i Mèxic, una mateixa realitat”. Aquest treball s’ha presentat dijous 16 de desembre al matí en una roda de premsa virtual.

En aquest informe es denuncien la manca de xarxes de suport i les difícils situacions per les quals han de passar les nenes, nens i adolescents (NNA) no acompanyats en la seva ruta migratòria, on es vulneren els seus drets greument. Hi ha una manca d’enfocament sòlid d’infància i de gènere que abordi aquestes condicions a què s’enfronten durant el trànsit i l’arribada al país de destinació, exposats a ser víctimes de xarxes de tràfic de persones, tractes denigrants, explotació i agressions.

A més, a les fronteres dels dos països (Espanya i Mèxic), els NNA no acompanyats queden retinguts en terrenys en condicions insalubres i inhumanes, on pateixen una situació de desemparament al país d’arribada durant setmanes o mesos fins a acreditar el vincle familiar després de la separació. Uns altres drets vulnerats que s’identifiquen són el dret a la identitat, a ser escoltats, a comunicar-se amb els seus familiars, a accedir a un advocat o a disposar de traducció en cas de necessitar-la.

En definitiva, no es respecta la implementació del Protocol de Protecció al Migrant i es tracta com a adults els NNA no acompanyats que arriben a les fronteres d’Espanya i Mèxic, i queden així desprotegits, sense tenir en compte la seva situació d’especial vulnerabilitat, oblidant la seva condició d’edat i la protecció especial que brinda als NNA no acompanyats la Convenció sobre els Drets de la Infància.

Quan un nen, nena o adolescent no acompanyat deixa enrere casa seva, tenint en compte tota la desprotecció per la qual passaran, ho fan per buscar una vida digna i amb igualtat d’oportunitats. Aquestes persones normalment pateixen violència estructural, persecucions, agressions o raons econòmiques al seu país d’origen a causa de les quals no poden seguir amb la seva vida de manera digna. A més, encara que la major part dels NNA no acompanyats solen ser nens, també el nombre de nenes ha augmentat i es manté en un nivell preocupant, fugint també de matrimonis forçats, mutilació genital femenina o situacions de vulnerabilitat greus.

POTS VEURE AQUÍ EL VÍDEO RESUM

POTS VEURE AQUÍ L’ACTE DE PRESENTACIÓ