El que va a passar divendres passat a la frontera de Melilla és conseqüència d’una política migratòria deshumanitzadora

• Els jesuïtes lamenten profundament les vides perdudes a Nador divendres passat i reclamen la necessitat de vies d’accés a la protecció legals i segures.

• Els advocats de Servei Jesuïta a Migrants presten assistència lletrada a algunes de les persones que han arribat a Melilla i els expedients de devolució dels quals han estat paralitzats en haver expressat la seva intenció de sol·licitar protecció internacional.

• Entrecultures i Alboan treballen en aliança amb organitzacions locals d’atenció a persones migrants en trànsit a Nador i Tànger, així com a molts dels països d’origen.

• Denunciem que aquests fets succeeixen com a conseqüència d’una perspectiva única de seguretat i ferri control a la frontera, on s’observa una absència d’assistència humanitària i vulneracions greus de drets humans.

Madrid/Melilla, dilluns 27 de juny de 2022. Les obres socials de la Companyia de Jesús treballant a la frontera sud lamentem profundament la mort de, segons xifres de les autoritats marroquines, almenys 23 persones quan intentaven saltar la tanca a la zona de Barri Xinès de Melilla el passat divendres 24 de juny. A les imatges gravades a la banda marroquina de la frontera s’aprecia la duresa del dispositiu policial i un tracte inhumà per repel·lir aquest intent d’accés, fets preocupants que poden suposar vulneracions de drets humans.

D’altra banda, com ha passat en situacions similars prèvies, a la banda espanyola s’observen rebutjos a la frontera de persones lesionades, algunes de les quals podrien ser menors d’edat, totes amb més que probable perfil de protecció internacional. El Servei Jesuïta a Migrants, Entrecultures i Alboan demanen al Govern d’Espanya que es valgui dels canals diplomàtics perquè les autoritats marroquines obrin una investigació rigorosa que aclareixi les circumstàncies en què aquestes persones han perdut la vida a la frontera, així com la identificació de les persones mortes i la posada en coneixement dels seus familiars.

El que va passar a la frontera de Melilla és conseqüència d’una política migratòria i de gestió de les fronteres inhumana i irresponsable. La insuficiència de vies segures i legals eficaces per accedir al territori europeu i a la protecció internacional obliga les persones que fugen de situacions de conflicte, violència o escassetat de mitjans de vida a posar en risc la seva vida i la seva integritat física. I en aquest context el que s’observa són situacions de duresa excessiva per part de les autoritats que tristament desemboquen en nombroses vulneracions de drets i, en ocasions, en morts. Per desgràcia, a la frontera preval la perspectiva de seguretat per sobre de la humanitària.

L’equip jurídic de SJM treballa acompanyant i prestant assistència lletrada a alguns dels joves que van aconseguir arribar al CETI de Melilla divendres passat, la voluntat de sol·licitar protecció internacional dels quals està sent respectada i actualment tramitada. Això suposa la paralització de qualsevol procediment de devolució incoat. La majoria dels joves provenen del Sudan, un país immers en una greu crisi social i amb altes taxes de reconeixement de protecció per part d’Espanya. Cal recordar que el CETI no és una dependència policial i que les persones que hi són no han de ser privades de llibertat.

Entreculturas, Alboan i l’SJM demanen una revisió de les polítiques europees en matèria exterior. El desviament de fons de cooperació per a control migratori ha d’acabar immediatament i el nou Pacte Europeu de Migració i Asil ha de ser més garantista amb els drets de les persones migrants i refugiades. Igualment demanem una coherència més gran del Govern espanyol amb el que estableix l’avantprojecte de Llei de Cooperació en què es recull l’objectiu de “fomentar un enfocament integral de la migració centrat en les persones i els seus drets”.

Després d’anys de treball en aquesta frontera sud, una de les més desiguals del món, en aquesta crisi hi ha en joc la coherència amb els valors i principis europeus, així com la nostra capacitat per construir un futur just, pacífic i sostenible que només serà possible sota principis democràtics i garantia de drets.

CONSULTA LA NOTA COMPLETA