Vetlla davant del CIE de la Zona Franca per exigir-ne el tancament i demanar més hospitalitat

Més de dues-centes persones es van reunir el passat dissabte 22 de gener davant les portes del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Era la vuitena edició d’una vetlla de pregària que organitza el grup de la Fundació Migra Studium que visita habitualment els interns del CIE, i que va comptar amb l’adhesió d’una vuitantena d’entitats. Enguany, sota el lema “Prou internaments i expulsions. Volem hospitalitat!”, un crit clar, breu i concís. Un clam de denúncia i esperança.

La iniciativa ha servit per denunciar el sofriment injust i inútil que pateixen les persones migrants internades en aquests centres. Enguany, la gestió del CIE de Barcelona ha seguit marcada per la pandèmia, amb les portes tancades i les visites prohibides fins al 16 de juny que. Des de llavors, familiars i ONG hem pogut entrar-hi a comptagotes, i amb molts obstacles i limitacions. De nou, fa una setmana que s’ha tornat a perdre el dret a visites, segons ha dit el director, per un brot de coronavirus al centre. Aquesta privació de llibertat humilia, criminalitza i estigmatitza el conjunt de la població migrada, fet que repercuteix negativament en l’opinió pública.

La primera part de l’acte va consistir en la lectura dels testimonis recollits pels voluntaris i voluntàries de Migra Studium que visiten el Centre d’Internament. Els casos d’Ahmed, Adil, Salim i Karbal eren només una mostra de la realitat de patiment que es viu darrere els murs d’un CIE. Testimonis, escoltats en silenci, a les portes mateix del CIE, feien ressonar el dolor, la dignitat i la determinació. “Llegué a Europa con 15 años. Ahora, ya con 30, solo quiero poder establecerme aquí, hacer mi vida, pero las cosas no son tan fáciles. El día 58 de internamiento contacto con la voluntaria, manteniendo la esperanza de quedar en libertad.” deia l’Ahmed el dia abans que l’expulsessin; “Soledad, soledad y más soledad.” deia en Salim, expulsat a Algèria després de 30 dies d’internament, sense cap avís previ, hores abans que Algèria tanquès oficialment la seva frontera amb Espanya per la pandèmia.

L’hostilitat que representa el CIE s’ha contraposat amb els testimonis d’hospitalitat de l’Amadou i l’Hafid. Persones migrants o refugiades que han pogut comptar amb l’acollida i el suport de les famílies de la Xarxa d’Hospitalitat.

La nit freda, els murs i les tanques ofegaven, el ressò de la megafonia trencant la música i el silenci i la llunyania del lloc, van servir per tots els qui es van acostar a la Zona Franca, per prendre consciència d’un dels molts forats negres d’injustícia i patiment que genera el nostre món. Com acostuma a dir la gent de Migra Studium: “seguirem acompanyant i seguirem denunciant, fins que el darrer dels CIE tanqui”.