La pandèmia restringeix els drets fonamentals en els CIE

Ahir a la tarda va tenir lloc una taula rodona organitzada des del Servei Jesuïta a Migrants a propòsit de l’informe “COVID-19 i internament d’immigrants: Lliçons (no) apreses” de l’Jesuit Refugee Service.

La taula va comptar amb la participació d‘Iván Lendrino Tejerina (coordinador del programa CIE de SJM), Josep Buades Fuster SJ (coordinador del programa de Frontera Sud de SJM i director de l’Associació Claver-SJM), Arcadio Diaz Tejera (Magistrat i Jutge de control d’estada del CIE de Las Palmas), Elena Arce Jiménez (Tècnica cap de l’Àrea de Migracions i Igualtat de Tracte a l’oficina del Defensor el Poble[RSP1] ) i Paloma Favieres Ruiz (Coordinadora dels serveis jurídics de CEAR).

Tal com va indicar Arcadi Díaz Tejera “La pandèmia ha generat una deriva restrictiva en matèria de drets fonamentals”. En un any en què els aspectes sociosanitaris han estat i continuen sent especialment preocupants i estratègics, les deficiències estructurals que en aquest àmbit presenten els Centres d’Internament d’Immigrants (CIE) han posat en qüestió la seva necessitat d’existir. “Cal evitar que s’entri al CIE: les garanties en el centre són mínimes” va assegurar Paloma Favieres, al que Elena Arce va afegir: “amb el confinament i l’Estat d’Alarma, la funció dels CIE va començar a no tenir sentit “.

Entre els temes que aquests ponents han posat sobre la taula, cal destacar: el paper deficient de l’atenció jurídica i social dins dels CIE i, especialment, un empitjorament en les condicions sociosanitàries. Un exemple del primer aspecte el va posar Díaz Tejera amb aquest testimoni: “El 25 de setembre entraven al CIE 42 nois (29 de Mali, 9 de Senegal, 2 de Gàmbia i 1 de Mauritània). Quan els pregunto la seva procedència i si coneixien el que era la protecció internacional, tots deien que no. Els migrants haurien de conèixer els seus drets de protecció, no només preguntant, també se’ls ha d’oferir. Els mateixos nois no es veuen com a subjectes de drets, només demanen una mica de menjar “.

En aquest àmbit, Paloma Favieres ha insistit que “millorar l’assistència lletrada i la traducció en l’atenció jurídica són dos aspectes fonamentals, sumat a les ganes, l’amor a la professió i creure en el que fas.”

Aspectes sociosanitaris

A l’acte d’ahir va quedar constància que actualment l’assistència sociosanitària que s’està prestant als CIE és molt deficient. Per a Elena Arce: “La notícia d’aquest any de pandèmia pel que fa als CIE no és ni molt menys que durant mesos no hi hagi hagut persones internades, la notícia és Samba Martine, una societat civil que 11 anys després ha aconseguit que la mare i la filla d’aquesta persona que va morir al centre d’internament de Madrid siguin indemnitzades i hi hagi una resolució d’assumpció de responsabilitat patrimonial per part de l’Administració. Enmig d’una pandèmia, el moment és encara més propici per reflexionar sobre això. És important veure i analitzar aquesta resolució per veure quin tipus d’assistència sanitària es presta als CIE “.

“El COVID-19 ha posat de manifest que l’única alternativa per a les persones que venien dels CIE buidats han estat els programes d’Ajuda Humanitària – va sostenir Paloma Favieres – diferenciant entre places d’emergència i places estables, no podent convertir les places d’emergència en estructurals “.

Així, es va evidenciar que durant els mesos de buidament “ningú va trobar a faltar als CIE”, segons va afirmar Iván Lendrino, coordinador del Programa CIE de l’SJM, sent la Hospitalitat de la societat civil la reacció més proporcionada i adequada davant les migracions forçoses.

Consulta l’informe en aquest enllaç.